Lletres

Crítica

ENTRE LA HISTÒRIA I L’ESPERANÇA

En una societat radicalment infantilitzada com la nostra, sobta que Xavier Garcia Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) jugui a la contra reunint en un volum un grapat de retrats a octogenaris de la cultura que l’han marcat. Amb la prosa de qualitat que coneixem al nostre diari des del 1976. Garcia utilitza de nou la seva sèrie planiana d’Homenots per oferir-nos un panorama magnífic del país a través d’alguns dels seus mestres, majoritàriament oblidats i enterrats. Els 15 personatges retratats són Esteve Albert, Artur Bladé, Josep Cañas, Esteve Fàbregas, Teodor Garriga, Ventura Gassol, Josep Iglésies, Josep Lladonosa, Joan-Baptista Manyà, Ramon Muntanyola, Josep M. Poblet, Pere Ribot, Jaume Sabaté, Josep Serra i Roca i Marc-Aureli Vila.

A part de l’amenitat característica del veterà periodista, trobem uns homenots seleccionats per la simpatia i l’amor que Garcia va trobar en la seva coneixença. També l’agilitat i intel·ligència de l’antologia. L’autor explica que van ser figures que va conèixer, tractar i entrevistar i que la idea de compilar-les prové de la sèrie de conferències que va fer a l’Ateneu Barcelonès entre final dels anys vuitanta i començament dels noranta: “Són gent de diverses edats i condicions, però que van tenir en comú haver viscut els estralls de la Guerra Civil, haver conegut els exilis, interior i exterior, i haver restat fidels i compromesos amb la catalanitat i l’humanisme, que va voler impulsar, amb tots els dèficits que es vulguin, la República a partir d’aquell esperançador 14 d’abril del 1931.”

El primer de la tria ja mostra la complexitat del país, Esteve Albert, que Garcia denomina “el penúltim franciscà”. Nascut a Dosrius el 1914 i mort a Andorra el 1995, va passar pel seminari de Barcelona el 1925 a afiliar-se a la CNT per l’admiració que sentia cap al carismàtic Joan Peiró. Va col·laborar en la fundació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i va militar al grupuscle Nosaltres Sols i a Unió Democràtica. És un resum de la seva ingent militància, que es va ampliar durant la postguerra abans d’aterrar a Andorra, on el seu activisme frenètic va continuar sense fre. Xavier Garcia explica que per combatre el franquisme es va aliar amb el dimoni, amb falangistes, monàrquics i carlins: “I no cal dir-ho, amb els derrotats més sublims. La seva vida va ser com la d’un bandoler, i per això estudià les andances de Serrallonga, Bac de Roca o Rocaguinarda.”

També resulta oportú el retrat que fa d’Artur Bladé i l’exili català a Mèxic, i sobre la polèmica que va tenir amb Josep Pla sobre l’estudi de Josep Pujols. També en destaquem el retrat Ventura Gassol, educador també, en què rescata aspectes menys coneguts del cèlebre poeta i polític republicà, com ara el vessant pedagògic i el retorn de l’exili el 1977, amb una curiosa aparició de Samaranch i la placa a los Caídos del pati dels Tarongers. En fi, uns retrats apassionants per recordar i per aprendre de manera amena.

Octogenaris que he conegut
Autor:
Xavier Garcia
Editorial:
UNED
Preu:
15 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)