Teatre

T de Teutones inquietes

La companyia, nascuda al bressol de l’Institut del Teatre fa 30 anys, va decidir continuar activa, prepara una nova sèrie per a TVC i aposta per les dramatúrgies que li permeten renovar-se

CANVI DE TIMÓ
El 2007 van estrenar un nou format d’espectacle que responia a la necessitat de provar-se
NOVES COMPANYIES
Grups com ara Els Pirates, La Calòrica, The Feliuettes i Epidèmia Teatre segueixen el camí de T de Teatre

Van ser la flor de l’última primavera. Com aquella flor feréstega que ningú espera dalt del cim, resistent i amb un encant especial com a forma de supervivència. T de Teatre va néixer, ara fa 30 anys, quan ja feia temps que no es formaven companyies estables a l’Institut del Teatre. S’optava per fer-se fort i esperar la trucada d’algú que dirigís un projecte professional. De fet, les companyies històriques a Catalunya s’havien forjat fora d’aquesta institució (avui centenària). Dagoll Dagom, La Cubana, La Fura dels Baus, El Tricicle, Els Joglars, Comediants i la companyia del Teatre Lliure havien nascut per una mena de generació espontània des del teatre amateur o la intuïció de la societat civil, que volia recuperar lloc de representació cultural, en un franquisme a les acaballes. (En tot cas, s’hi van introduir com a alumnes o com a mestres, amb l’entrada d’Hermann Bonnín a la direcció de l’IT.) T de Teatre, a més, va sorgir amb la fórmula més revolucionària possible: integrada únicament per actrius. I amb un discurs clarament compromès políticament, que avui sona com a base de l’estrat social, però que el 1991 funcionava només en uns àmbits molt reduïts de la societat. Elles no es cansen de dir que són un grup de teatre femení; no necessàriament feminista. Són resistents com les teutones wagnerianes.

La companyia representa aquests dies la seva primera reposició: Delicades, el primer text que Alfredo Sanzol (avui director del Centro Dramático Nacional, poca broma) va escriure i dirigir expressament per a elles. La peça es pot veure fins al 8 d’agost al Teatre Goya (forma part del programa Grec Ciutat; va iniciar funcions el 15 de juliol). Què es pot explicar d’aquest muntatge? Doncs que va ser el primer en què van introduir actors. Que van voler entendre’s amb Sanzol perquè també escriu petites escenes en què combina situacions aïllades de monòlegs o corals per descriure un fil argumental d’un tipus concret de personatges, entre la nostàlgia, la comèdia i algun punt dramàtic.

Una de les claus de l’èxit de T de Teatre va ser aconseguir popularitzar la lectura femenina, a les capes més populars, fent-se empàtica i gens excloent. Pensada per a dones, sí (les majoritàries a les platees), però també per als seus homes, que s’hi veuen reflectits, igualment. El codi de T de Teatre és riure’s dels tòpics per totes les bandes i jugant (com es pot comprovar en l’arrencada) amb uns textos d’enorme lucidesa. Les cinc actrius (Àgata Roca Míriam Iscla, Rosa Gàmiz, Carme Pla i Mamen Duch) van fer diana i amb els seus monòlegs entre picants i amargs van guanyar-se, inesperadament, el favor del públic. El 1995, Marta Pérez va començar les substitucions de Rosa Gàmiz, fins que va passar a ser titular. Tot i que el gruix del repartiment són elles, també hi han intervingut altres actrius (com a suplents o complementant el repartiment): d’entre les puntuals hi ha noms com ara Chantal Aimée i Carolina Morro. Cada peça de monòlegs era un èxit. Havien trobat la fórmula de la Coca-Cola i la filosofia de diversificar direccions i autories els permetia posar-se a prova i aprendre. Van començar amb Pere Sagristà, en el seu primer títol (tot i que de seguida va apartar-se de l’equip). Més tard, vindrien Sergi Belbel (Homes), David Plana (Criatures i Això no és vida) i novament Sergi Belbel (15). La decisió de triar director i dramatúrgia sempre ha estat de la companyia, en què també figura com a fundador Daniel López-Orós, com a productor. Només en una ocasió s’ha optat per una directora (Denise Despeyroux) amb Cançó per tornar a casa; de fet, una de les peces de més petit format que han creat en els 30 anys de trajectòria. Però és cert que la decisió artística ha prevalgut sobre cap altra i que les membres de la companyia sempre han volgut posar-se a prova amb dramaturgs i directors que les hagin persuadit com a espectadores. I és que, com a bones amants del teatre, se les veu sovint en les funcions de companys, tant en sales grans com petites.

Van ser elles les que van decidir que necessitaven fer un canvi artísticament. El públic els comprava el format, però elles necessitaven escapar-se’n. I és així com Sergi Belbel, a la direcció del TNC, els va oferir la possibilitat de renovar-se, jugant amb la dramatúrgia fantàstica, misteriosa, juganera, de Javier Daulte (just acabat d’aterrar a Catalunya, via Sitges Teatre Internacional, i abans que assumís la direcció artística de La Villarroel). Des de llavors, mai més les seves gires s’han allargat fins als tres o quatre anys dels primers títols. Perquè aquest teatre exigia més recursos escenogràfics i també perquè la seva veu havia canviat. També és cert que el mercat s’ha anat empetitint, perquè cada cop és més difícil fer gira castellana i perquè el nombre de produccions catalanes ha anat augmentant significativament arreu. Van trigar però van tornar a sorgir companyies i, amb aquestes, fidelitats amb gires i programacions de Barcelona i la resta de Catalunya. Van ser honestes i van modular el seu treball per poder ser felices a l’escena. I és que, si alguna característica identifica la companyia dels últims 15 anys, és la recerca contínua d’autors i direccions que les posin a prova. Ja no s’acontenten amb quadres fets de monòlegs, només, també volen un món molt més ampli, inesperat, que sorprengui l’espectador. Avui, a més, al quartet (després de la marxa de Míriam Iscla i de la substitució de Rosa Gàmiz per Carme Pla) s’hi han integrat dos actors: Jordi Rico i Albert Ribalta, en bona part dels seus treballs des del 2010. També s’hi han incorporat puntualment Xavi Mira (en el cas de coproduccions) i Ivan Benet i Marc Rodríguez (a Premis i càstigs). D’entre els autors i directors triats, es percep la sensibilitat i l’olfacte de T de Teatre. Van repetir amb Sanzol a Aventura! (2012). Van reescriure’s a través de Pau Miró a Dones com jo (2014). El 2017, van convidar Julio Manrique perquè escrivís amb Marc Artigau i Cristina Genebat e.v.a (escala visual analògica). Abans havien provat amb l’argentí Ciro Zorzoli la peça menys convencional de totes: Premis i càstigs (2015). En realitat, venia a ser com un procés d’investigació teatral que era, en si mateix, una representació o, més ben dit, un punt de trobada entre els actors i les actrius i el seu públic.

T de Teatre és una companyia que va néixer en el capvespre de les companyies. Trigaria ben bé dues dècades a recuperar-se la nova era (amb noms com ara Els Pirates, Egos Teatre, La Calòrica, La Ruta 40, La Conquesta del Pol Sud, L’Agrupació Sr. Serrano, LAminimAL i, molt més recentment, José y Sus Hermanas, The Feliuettes, Epidèmia Teatre, Apunta Teatre i productores amb el cor de companyia com ara Sixto Paz i La Brutal, entre moltes altres). T de Teatre va néixer amb T de Tossuderia, T de Teatre, T de Teutones incorruptibles i inquietes. Felicitem-les i felicitem-nos.

UNA SÈRIE AMB CRiSTINA CLEMENTE

T de Teatre ha començat a escriure la bíblia d’una nova sèrie amb Cristina Clemente. No hi ha previsió de rodatge, ni tan sols el compromís de TVC. Però hi ha moltes ganes que fructifiqui. I és que Jet lag va deixar molt bona boca. Estrenada el 2000, es van gravar fins a 81 capítols emesos a Televisió de Catalunya (TV3), amb una mitjana total de 695.000 espectadors per temporada, i una quota de pantalla del 25,9%, són les xifres que defineixen l’excel·lent acollida de la sèrie per part del públic. Jet lag es va convertir en una de les sèries més seguides. T de Teatre recollia el testimoni d’altres companyies històriques que havien fet el salt a la televisió, com ara El Tricicle (Tres estrelles, Dinamita), Dagoll Dagom (Oh, Espanya, Oh, Europa, La memòria dels Cargols) i La Cubana (Teresina S.A. a més dels xous de Cap d’Any, per exemple).

Míriam Iscla

Exmembre de la companyia i cofundadora. Les obres que ha fet dins de T de Teatre són:

1991 Petits contes misògins

1994 Homes

1998 Criatures

2003 Això no és vida

2006 15

2007 Com pot ser que t’estimi tant

Jordi Rico

S’hi integra el 2010. Les obres que ha fet dins de T de Teatre són:

2010 Delicades

2012 Aventura!

2015 Premis i càstigs

2017 e.v.a.

2019 La tendresa (coproducció)

2019 Cançó per tornar a casa

2021 Delicades

Albert Ribalta

S’hi integra el 2010. Les obres que ha fet dins de T de Teatre són:

2010 Delicades

2010 Nelly blue (coproducció)

2012 Aventura!

2015 Premis i càstigs

2015 Operació Moldàvia (coproducció)

2017 e.v.a.

2021 Delicades

Rosa Gàmiz

Exmembre de la companyia i cofundadora. Les obres que ha fet dins de T de Teatre són:

1991 Petits contes misògins

1994 Homes (compartit amb Marta Pérez)

2006 15 (compartit amb Marta Pérez)

Carme Pla

1991 Petits contes misògins

1994 Homes

1998 Criatures

2003 Això no és vida

2006 15

2007 Com pot ser que t’estimi tant

2010 Delicades

2012 Aventura!

2014 Dones com jo

2015 Premis i càstigs

2015 Humor humà (coproducció)

2017 e.v.a.

2019 Cançó per tornar a casa.

2020 T’estimo si he begut (coproducció)

2021 Delicades

Àgata Roca

Cofundadora de la companyia, és una de les habituals. Les obres que ha fet amb T de Teatre són:

1991 Petits contes misògins

1994 Homes

2003 Això no és vida

2006 15

2007 Com pot ser que t’estimi tant

2010 Delicades

2012 Aventura!

2014 Dones com jo

2015 Premis i càstigs

2017 e.v.a.

2019 Cançó per tornar a casa

2020 T’estimo si he begut (coproducció)

2021 Delicades

Mamen Duch

Cofundadora. Amb T de Teatre ha participat a:

1991 Petits contes misògins

1994 Homes

1998 Criatures

2003 Això no és vida

2006 15

2007 Com pot ser que t’estimi tant

2010 Delicades

2012 Aventura!

2014 Dones com jo

2015 Premis i càstigs

2017 e.v.a.

2019 Cançó per tornar a casa

2020 T’estimo si he begut (coproducció)

2021 Delicades

Marta Pérez

1991 Petits Contes misògins (substitucions)

1994 Homes (compartit amb R. Gàmiz)

1998 Criatures

2003 Això no és vida

2006 15 (compartit amb R. Gàmiz)

2007 Com pot ser que t’estimi tant

2010 Delicades

2010 Nelly blue (coproducció)

2012 Aventura!

2014 Dones com jo

2015 Premis i càstigs

2017 e.v.a.

2019 Cançó per tornar a casa

2019 La tendresa (coproducció)

2020 T’estimo si he begut (coproducció)

2021 Delicades

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)