“La reedició de Zipi i Zape és per al públic d’ara, no sols per a nostàlgics”

Josep Escobar (1908-1994) és un personatge cabdal de la historieta, l’humor gràfic i els dibuixos animats a Catalunya. Va ser un dels autors punyents de les revistes satíriques d’abans de la Guerra Civil espanyola, com ara L’Esquella de la Torratxa, i va promoure l’ambiciós projecte d’un llargmetratge d’animació sobre la Ventafocs que va patir la mala sort que va coincidir en el temps amb La Ventafocs de Walt Disney que, en assabentar-se del projecte d’Escobar, va moure fils per impedir l’estrena amb el títol original, que va ser substituït pel d’Érase una vez. Però, en la memòria col·lectiva de varies generacions, el que en resta amb més lluentor és haver estat un dels pesos pesants de l’editorial Bruguera amb creació de personatges com ara Petra, criada para todo, Carpanta, que va reflectir la fam de postguerra, i els entremaliats bessons Zipi i Zape.

Aquest llegat és el que pretenen preservar i actualitzar els descendents del creador, que sota la direcció del seu net Sergi Escobar han endegat tota una sèrie de iniciatives per mantenir viu aquest patrimoni. La més directa d’aquestes iniciatives és la reedició de les historietes de Zipi i Zape. “Però no de qualsevol manera. Amb l’editorial Ramdon House, hem retocat el color i hem modificat algunes expressions perquè al públic actual no li pugui sonar antic”, explica Sergi Escobar. “Aquestes reedicions estan pensades per als nens d’ara i hem evitat que només fossi una operació de nostàlgia”, explica. De moment, el que no s’ha fet és recuperar els personatges parlant en català, tot i que ja ho havien fet en anteriors edicions dels àlbums.

Pel net d’Escobar, haver de recuperar aquests personatges és, en certa manera, una anomalia. “Hem perdut els nostres personatges de tebeo, cosa que no ha passat a França, on se’ls cuida amb noves reedicions, o fins i tot amb la seva recuperació de la mà d’altres dibuixants.”

Ediciones B ja va provar el rellançament de la sèrie amb la família Zapatilla actualitzada. Jaimita, la mare, ja no era només la mestressa de casa, sinó una dissenyadora gràfica freelance i Don Pantunflo es preocupava del seu sobrepès anant a córrer amb xandall. Els autors eren Cera i Ramis, la generació més jove que encara va publicar a Bruguera. Tot i així, Sergi Escobar no va quedar massa satisfet del resultat, però treballa en la direcció de crear noves historietes.

La recuperació d’aquest univers s’expandeix en el camp del marxandatge i la presència en les xarxes socials. A la pàgina escobarlicense.com es poden trobar samarretes dels personatges i també, en aquest cas als cellers i amb una encertada relació del personatge amb el producte, vermut Carpanta, elaborat per la casa Espinaler i presentat en ampolles amb la imatge serigrafiada del personatge. Tot un esquer per als col·leccionistes.