MILLOR UN SUPERMERCAT QUE UNA VIL·LA ROMANA

A Calella ja li canten les absoltes a un jaciment arqueològic. En un solar de la localitat, la cadena Aldi ha de construir un gran supermercat el projecte del qual s’ha vist entorpit –l’arqueologia i les pedres, a alguns, sempre els molesten– per l’aparició d’unes restes romanes que han posat al descobert un important centre de producció de vi i àmfores del segle I. Els arqueòlegs i experts coincideixen que la troballa és molt rellevant, amb una potència de murs excepcional i en un estat de conservació relativament bo.

De fet, la troballa no ha estat un descobriment imprevist. Que en aquell solar hi havia restes arqueològiques era sabut, però el projecte i l’excavació no s’han posat en marxa fins que no ha aparegut un promotor privat, en aquest cas, l’esmentada cadena de supermercats. En tenen la culpa 3 milions d’euros, que és el preu que valia el solar. Som un país que no té 3 milions d’euros per comprar un jaciment arqueològic fonamental per explicar la història d’una localitat important del Maresme. I som un país que té una legislació patrimonial incapaç de fer valer el bé comú per sobre dels interessos econòmics d’una cadena de supermercats. En aquest punt estem, i d’aquest mal plora la criatura.

L’Ajuntament de Calella, l’oposició i els tècnics de diferents administracions han vist com un mal menor que les restes quedin engolides dins del pàrquing subterrani de l’edifici. Fins i tot, s’ha pogut llegir en boca d’algun d’aquests tècnics que això afavorirà que les restes quedin més protegides. És allò de qui no es consola és perquè no vol. La realitat, però, és una altra. Que un jaciment d’aquesta rellevància, fonamental per explicar la història de Calella, quedi amagat dins d’un aparcament, sota terra, no és la manera més digna de tractar-lo i de presentar-lo com una eina útil per a la societat. És més, hi ha precedents que certifiquen que les restes arqueològiques amagades en subsols d’edificis mai acaben duent a terme la funció que se n’esperaria, ni acaben sent visitades pels rius de gent que tothom promet quan el merder és sobre la taula, com ha passat a les ciutats de Lleida (Auditori) i Tarragona (centre comercial Parc Central).

Des de mitjan segle XIX, acumulem un bon grapat d’anys de desenvolupament de processos de tutela patrimonial i gestió del patrimoni. I més d’un segle i mig després, encara prenem decisions que, en essència, no difereixen gaire de les que es prenien en aquell moment.