Lletres

Biblioteca nacional

Pagès Editors publica divÈrsia, una col·lecció dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira que té la vocació d’acostar grans temàtiques des d’una perspectiva històrica i una visió nacional

En determinats àmbits culturals, la vocació d’acostar al públic els grans temes en un format reduït, un llenguatge assequible i una visió nacional, té una sòlida tradició. Només cal resseguir les cultures del nostre entorn per adonar-nos-en. Al nostre país, però, no només hi ha una tradició molt limitada d’això, sinó que fins i tot costa trobar manuals o llibres en què s’ofereixi una dimensió nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En l’àmbit de la història, existeixen algunes obres remarcables, com ara la pionera Història dels Països Catalans, d’Albert Balcells, o Història. Política, societat i cultura als Països Catalans, dirigida pel professor Borja de Riquer. Tanmateix, falten obres assequibles per al gran públic.

És amb aquesta vocació que va néixer “divÈrsia.cat. Biblioteca bàsica dels Països Catalans”. El primer mèrit d’aquesta col·lecció és la visió nacional, que es pot copsar en la diversitat territorial dels autors i, fins i tot, en la variant de llengua escollida, que s’adapta sense complexos a la dels autors. Però allò que converteix divÈrsia en una biblioteca nacional és en l’àmbit d’estudi, la qual cosa fa que bona part dels llibres resultin nous o, dit en altres paraules, que es converteixin en les primeres síntesis per al conjunt dels Països Catalans. Dolors Martín i Jordi Martí, autors del llibre sobre l’anarquisme, ho expliquen amb una bona dosi d’ironia: “Res més oportú a l’hora de parlar d’anarquisme que no repetir els espais geogràfics associats a un estat [...] o compartiments administratius d’un estat o un altre [...].”

Els llibres s’estructuren en capítols breus, amb una visió general molt ben explicada i combinada amb anècdotes que permeten il·lustrar les idees i alleugerir la digestió dels conceptes. Els llibres, a més, es presenten en un format molt còmode i incorporen, a la part final, una cronologia i una bibliografia actualitzada per a qui vulgui ampliar coneixements. La col·lecció ja ha publicat cinc volums que tracten els temes següents: els castells i la muixeranga, a càrrec de Jordi Bertran; la llengua (Bernat Joan i Esperança Martí), l’independentisme (Fermí Rubiralta), l’esperantisme (Xavier Margais) i l’anarquisme (Dolors Marín i Jordi Martí).

UNA LLENGUA COMUNA

L’eivissenc Bernat Joan i la formenterenca Esperança Marí signen el segon llibre de la col·lecció, un recorregut a través de la història de la llengua als Països Catalans. Una història que és, tal com puntualitzen en la introducció, una “breu història de la llengua catalana [...] perquè és la llengua pròpia”. L’obra s’estructura en vint-i-cinc capítols breus, molt ben explicats i amb una combinació encertada entre la síntesi i les anècdotes que permeten entendre molt millor els paràmetres en què ens movem, com ara quan traslladen l’intercanvi dialèctic amb un representant d’una major nord-americana durant les negociacions de la llei del cinema. El lector hi trobarà explicat el procés de formació del català, del segle V al X, quan als comtats de la Marca Hispànica hi arrela una llengua “que ja no era assimilable al llatí clàssic, ni al llatí vulgar de segles precedents, sinó a una llengua romanç, ja clarament diferenciada del llatí”. També s’hi ressegueix el procés decisiu que es viu durant el segle XIII, quan la llengua “ja ocupa tots els territoris i, en l’àmbit sociolingüístic, resulta apta per a tots els usos i funcions”. Però els autors també analitzen amb detall els avatars polítics, perquè les “circumstàncies polítiques adverses van determinar que, justament en un moment tan dolç per a la llengua catalana, es comencés a articular una Espanya concebuda per Castella”. A partir d’aleshores, comença un llarg camí de marginament i, des del segle XVIII, directament de persecució, malgrat la perseverança de la gent, que l’han sabut mantenir. El llibre, però, no és només un bon resum sobre el camí recorregut. Acaba amb un capítol en què s’assenyalen els principals reptes de futur, el principal dels quals és aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua pública comuna dels Països Catalans. Es tracta d’un repte fonamental perquè avui, com des de fa molts anys, les amenaces a la nostra llengua arriben de tots costats.

L’ARRELAMENT DE L’ANARQUISME

La bibliografia sobre l’anarquisme és molt àmplia, tant en l’àmbit local com estatal. Paradoxalment, però, hi ha molt pocs estudis que superin les fronteres fixades pels estats i, en el nostre cas, que analitzin l’arrelament i l’empremta que va deixar als Països Catalans. En el volum signat per Dolors Marín i Jordi Martí, autors d’una sòlida trajectòria sobre el moviment anarquista, s’afronta aquest repte. Els autors ressegueixen els orígens del moviment, amb el socialisme utòpic, el republicanisme federal i el moviment obrer. A partir d’aquí, l’anarcocol·lectivisme, l’anarcocomunisme i la repressió que l’Estat va exercir sobre el moviment llibertari organitzat, que va marcar un final caracteritzat pels enfrontaments violents i per l’intent de construir un espai cultural i social vehiculat en ateneus, escoles, grups culturals i sindicats fins a la constitució de la CNT, que es va convertir en l’organització obrera dominant fins al 1939.

Malgrat la repressió franquista, l’anarquisme no desaparegué amb la pèrdua de la revolució i la guerra, sinó que es reinventà i avui es manté viu com un dels trets diferencials més destacats de la comunitat humana que viu en l’espai de món que anomenem Països Catalans. En el darrer capítol, “Anarquismes i llibertàries ara i aquí”, els autors ressegueixen les lluites en què s’han implicat les organitzacions llibertàries o que han estat associades al moviment àcrata, com ara el 15-M o, des d’un punt de vista més continuat, les transformacions en els diversos tipus de famílies, exemples, tots ells, que posen de manifest que la lluita de l’anarquisme per qüestionar l’autoritat i construir la llibertat segueix plenament vigent.

El llibre es va presentar a principis d’estiu a l’exterior de Llibres Ramon Llull, al Centre Geranis de Palma. I, a més dels autors, va comptar amb una presència destacada, la de Margalida Bover, militant anarquista i companya de Salvador Puig Antich.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)