Lletres

Crítica

UN SOL CARRER (QUE NO PASSAVA)

El relat fa sondrollar els fonaments d’aquella mena de periodisme que omple els buits de proves amb el ciment de la ficció

El 19 de maig del 1928, a la Pobla de Ferran, un individu anomenat Josep Marimon va matar, servint-se d’una escopeta i una destral, vuit nens i una dona, i va deixar malferides tres dones més. El fet és incontrovertible. El poble només tenia un carrer. L’assassí patia del mal de Pott, que afecta l’esquena. Per això, solia estar-se moltes hores estirat en una màrfega, davant de casa seva, prenent el sol. Tenia una lleugera coixesa. I li agradava ensinistrar la canalla del poble en la pràctica de caçar moixons.

Joan M. Minguet explica que, mentre preparava una obra sobre Salvador Dalí, va trobar una carta –un esbós, de fet– que el pintor havia redactat per a Pepín Bello, “tot i que molt probablement mai no va acabar de portar(-la) a l’estafeta de correus”. En aquest paper, l’empordanès qualificava d’“acte sublim” l’assassinat múltiple de Marimon. “Gràcies a Dalí vaig tenir una revelació”, ens confia l’autor, que fa 25 anys que té casa a Belltall, a tocar de la Pobla de Ferran, i en coneix bé el país. Una revelació: per això endega aquesta recerca apassionant, que recolza en el corcó de preguntes i més preguntes, totes les quals miren d’inhabilitar tantes explicacions més aviat fantasioses (n’hi va haver de més sensates) com es van donar dels crims de Marimon, primer, i de la seva captura i mort, a càrrec de la Guàrdia Civil i del sometent, set dies més tard, segonament. Per cert, un detall no pas menor: el matí del dia en què va cometre els seus crims, en un cafè de Belltall, Marimon va deixar dit –presumptament– que aspirava a ser cèlebre.

Minguet aconsegueix mantenir-nos en suspens durant 150 pàgines que constitueixen un delicat exercici de virtuosisme periodisticoliterari. El seu relat fa sondrollar els fonaments d’aquella mena de periodisme que omple els buits de proves amb el ciment de la ficció. L’autor disposa d’un informant que, l’any de les morts, en tenia 10: en Jaume de cal Roseret. I d’un altre que és molt menys mut que no sembla: el paisatge. L’agrest dels Comalats, que vol dir, també, el que habita un paisanatge ferreny, el d’una ruralia que, a diferència de la gent de ciutat, no sap què és l’oci. Un paisatge que ja no va ser mai més el mateix. Tenia les facultats mentals pertorbades, Marimon? L’autor va citant un niu d’escriptors i filòsofs que han mirat d’explicar-se la realitat del seu temps sense constriccions: Todorov, Cioran, Borges, Debord, Sontag, Dostoievski, Modiano, Foucault, Woolf, Barthes... “Marimon havia dinamitat la visió edulcorada de la infància, i això a l’empordanès li havia fet gràcia.” La recerca de Minguet, preguntes pertinents a banda –preguntes si fa no fa retòriques, que asseveren poderosament–, està salpebrada de recurrències (gairebé) simbòliques, que m’han fet xalar de valent: el poble d’un sol carrer, la pallissa on l’assassí va amagar els cadàvers dels infants, la màrfega en què va dir que ningú no s’estiraria mai més (i que, per desgràcia, no fou com la columna de Simeó l’Estilita), una làpida amb una “inscripció esfereïdora”... O les paraules premonitòries de Marimon al cafè belltallenc: “Al món hi ha hagut homes molt cèlebres i, escolteu-me bé, jo aspiro també a ser-ho. Aviat sentireu a dir el que passarà avui mateix a la Pobla.”

Aquesta és, també, una història carregada de silencis: el de l’Església, el del jutge del cas. Minguet recull certes enraonies de la gent sobre la influència d’una curandera (però no crea cap explicació fictícia sobre ella), es demana si aquell va ser un crim passional, per despit (ídem). El seu relat, magnífic, desacredita el poder fascinant de la interpretació, la praxi depredadora del pitjor periodisme. Aquell únic carrer de la Pobla de Ferran va resultar que era un carrer que no passava, un atzucac. I Minguet, amb la seva antinovel·la, es pot dir que ha arribat al cap del carrer.

EL PAISATGE D’UNS CRIMS. L’ACTE SUBLIM DE JOSEP MARIMON Autor: Joan M. Minguet Editorial: Edicions Andana. Vilafranca del Penedès, 2021 Pàgines: 150 Preu: 16 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)