Pantalla

Un lladre (d’amor) de cinema

Amb tota la tenacitat per aconseguir finançament, la productora Montpalau Films vol dur a les pantalles el llargmetratge ‘Papasseit, lladre d’amor’, “un film atípic, original i poètic”, dirigit per Raimon Miranda

REIVINDICACIÓ
“Hem sentit els seus poemes arreu però molta gent no sap qui és Papasseit; el film és una manera de reivindicar-lo”
FINANÇAMENT
“Per moltes ganes que posis en un projecte cinematogràfic, et trobes un mur molt difícil de superar, que és l’econòmic”

Des de la idea inicial i l’escriptura del guió fins que no arriba a la pantalla, el procés per fer realitat una llargmetratge no és cosa fàcil, i encara menys per a una petita productora. Els mecanismes de finançament s’espatllen sovint quan encara no et trobes en l’òrbita de les grans empreses culturals del país: “El pastís és molt petit”, i les grans productores es mengen els tall més gros, però el país és ple de productores que intenten, amb una tenacitat imparable, fer realitat els seus projectes cinematogràfics. És el cas de Raimon Miranda i Marta Fornieles, responsables de Montpalau Films, una productora amb seu a Pineda de Mar que ja va ser candidata als Premis Gaudí i als Goya el 2020 amb la pel·lícula En la nit fosca. Ara enfilen el camí d’un nou llarg de ficció, que vol ser un “merescut homenatge a un dels poetes catalans més destacats de tots els temps”, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924).

La pel·lícula, Papasseit, lladre d’amor, té el guió fet, les localitzacions, la música, l’assessorament històric..., però falta assegurar-ne el finançament. “El cinema és car. Intentem aixecar el projecte, però tot és difícil, perquè aconseguir finançament és molt complicat avui dia. Les grans productores tenen el tros del pastís assegurat cada any, però les petites com nosaltres hem d’intentar aixecar produccions interessants a partir de les engrunes”, lamenta Miranda.

Com a productors creatius, Miranda i Fornieles estan en el camí de buscar complicitats. Ja n’han trobat moltes, com la del músic andorrà Landry Riba, que signarà la banda sonora; els historiadors i escriptors Ferran Aisa i Remei Vidal, que els ofereixen l’assessorament històric; el president de la Fundació Brossa, poeta, actor i activista cultural, Vicenç Altaió, que recitarà un poema de Joan Brossa dedicat a Papasseit al final del film; el fotògraf Jimmy Gimferrer, que dirigirà la part visual i fotogràfica, i la productora Antaviana Films, que s’ha interessat en el projecte i s’hi involucrarà per fer-lo realitat. Com a poeta d’origen gitano que era Salvat-Papasseit, els productors també estan en contacte amb l’associació gitana de Mataró.

Volen fugir del biopic habitual per convertir el guió “en un film atípic, original i poètic”. “No volem caure a fer una biografia típica, amb un tipus de narració més lineal, que és un llenguatge que utilitza més la televisió”, expliquen. “El cinema és una eina per fer-nos somniar, pensar i rumiar. Especialment, emocionar-nos i commoure’ns. Finalment, una arma poètica.”

El títol de la pel·lícula pren el nom del poema de Salvat-Papasseit Si jo fos pescador (Si jo fos pescador pescaria l’aurora, / si jo fos caçador atraparia el sol; / si fos lladre d’amor m’obririen les portes, / si fos bandit millor / que vindria tot sol:/ –els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra, / si fos lladre i bandit no em sabrien el vol). “El títol intenta reflectir l’esperit de la seva obra. Ell era un aventurer de l’amor”, assenyala Miranda. Els poemes que apareixen al guió són alguns dels més emblemàtics de l’autor: “Alguns se senten mentre els està escrivint, d’altres amb una veu en off, d’altres mentre els recita en algun acte...”, explica. Uns poemes, com ara Res no és mesquí, Mester d’amor, Si anessis lluny i La casa que vull, que han estat musicats i popularitzats per diversos cantautors, sobretot de la Nova Cançó, com Ovidi Montllor, Lluís Llach i Joan Manuel Serrat. “Hem sentit els seus poemes arreu, però molta gent no sap qui és Papasseit; per això la pel·lícula vol ser una manera de reivindicar la seva obra i la seva figura.”

La música estarà molt present al film: “Per imprimir més força a les imatges, afegiré una música igual de poètica i lírica; amb els recursos de diversos autors, cantants, compositors, músics”, diu Miranda, que ha confiat la banda sonora a Landry Riba, que també serà qui “s’encarregarà de lligar la música del Gelem Gelem, l’himne nacional gitano, en aquesta ocasió interpretat pel grup Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra i n’Gai n’Gai, amb la cançó Tu ho fas per mi.

La pel·lícula arrencarà en el mateix moment del naixement del poeta i serà el recorregut fins a la seva mort, només trenta anys després, a conseqüència de la tuberculosi. La vida de Salvat-Papasseit va estar marcada pels problemes de salut, però sempre es va revelar com a vital i optimista: “La filosofia de la pel·lícula va agermanada amb el caràcter i el que representa Salvat-Papasseit. Va ser un jove que ens va donar una ensenyança de vida extraordinària. Malgrat les dificultats que va tenir a la vida, sempre estava content, era molt optimista i positiu. I nosaltres volem transmetre aquest tarannà a la pel·lícula: el cant a la vida que ens va ensenyar”, explica Marta Fornieles. D’origen humil, de formació autodidacte i amb grans dificultats vitals des de ben petit, “va ser una persona molt lluitadora”: “Hem volgut reflectir aquesta lluita seva no solament per sobreviure, sinó per ser una persona culturalment excepcional. Per això creiem que és una figura que cal reivindicar, perquè havia quedat una mica oblidada, relegada a un segon pla dins de la cultura catalana malgrat que és un personatge clau del segle XX.”

En el vessant personal, la pel·lícula incidirà especialment en la seva relació amb la família, sobretot amb la mare, la dona i les dues filles i amb el seu germà, a més de l’amistat amb alguns dels intel·lectuals més destacats del seu temps. Una altra faceta que destaca és el seu vessant d’articulista en diferents mitjans de l’època, que fins i tot el van en dur unes setmanes a la presó (el març del 1916, per l’article Un pueblo, Portugal, publicat a Los Miserables, va ser condemnat a dos mesos i un dia de presó).

“El guió em genera tanta emoció, que penso filmar amb algunes pinzellades visuals de caràcter surrealista, per dotar-lo d’un valor afegit. Perquè tant la seva poesia literària com la poesia visual cinematogràfica convisquin de manera harmoniosa i equilibrada; que coexisteixin”, assegura Miranda.

ANDORRA

Amb la nova llei de l’audiovisual no n’hi haurà prou per facilitar les produccions en llengua catalana. Els ajuts encara estan ben lluny dels que preveu, entre d’altres, el model audiovisual francès. I per això aquesta petita productora maresmenca no només truca a la porta de la Generalitat de Catalunya per intentar esgarrapar subvencions, sinó que també ho fa a la del govern d’Andorra. I és que el govern andorrà subvenciona les produccions audiovisuals que comptin amb almenys un 30% de les escenes rodades en aquest petit país. “Sí, aquí la situació és tan delicada que que algunes escenes les rodarem a Andorra, busquem productores andorranes i intentem rebre també una subvenció d’allà”, explica Miranda. Això els obliga a adaptar el guió: “Una tercera part del rodatge haurà de ser a Andorra. Estem incorporant escenes noves al guió, que és una eina viva que mentre vas caminant es va construint.”

Malgrat que ja tenen diverses opcions, de moment no han concretat els actors protagonistes: “Mentre el finançament estigui enlaire no podrem concretar-ho. Nosaltres som la productora creativa i estem buscant productores que disposin d’un capital i que hi vulguin invertir, i institucions que s’hi vulguin implicar. A partir d’aquí, ja podrem entrar en una fase més avançada. Ara per ara, és un projecte i, per molta il·lusió i per moltes ganes que hi posis, et trobes un mur molt difícil de superar, que és l’econòmic. Pensem que a França hi ha deu vegades més subvencions que aquí”, destaca Miranda, que va fundar Montpalau Films l’any 2010.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)