Articles

República mítica

Llibertat, igualtat, progrés, virtut, justícia... Són alguns dels mites del republicanisme català que el professor de la URV Magí Sunyer ha detallat en un llibre

USURPACIÓ
“No deu ser casual que dos partits espanyols d’extrema dreta utilitzin els mots ‘popular’ i ‘ciutadans’. És una usurpació”
DESGAST
“Deu ser inevitable que les ideologies es desgastin; sovint per l’evolució dels que les lideren o per la incapacitat d’assolir els objectius”

Llibertat, igualtat, fraternitat, progrés, virtut, feminisme, justícia, instrucció, poble, ciutadania, pacifisme, laïcisme, revolució, república, universalisme i catalanisme. El republicanisme català contemporani està compost per una sèrie de valors i de conceptes que s’acaben convertint en mites i que encara avui es mantenen vigents, com es va comprovar en el cicle que va conduir a l’1 d’octubre del 2017, quan “tots i cadascun d’aquests conceptes van ser exhibits com a propis del republicanisme català”. Magí Sunyer (Reus, 1958), escriptor i professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV), indaga en les arrels, i en el llibre Els mites de la república. Arguments per al futur (Eumo Editorial) apunta quins són els referents d’aquest sistema mític i simbòlic del republicanisme català a través de la literatura del segle XIX. “Jo no soc historiador, jo estudio literatura. Em va interessar veure què som els catalans, què ens defineix, i ho volia contestar a través de la literatura del moment en què es constitueixen les personalitats contemporànies, és a dir, en el segle XIX”, explica Sunyer. L’autor es pregunta: “Què és la república catalana en la ment dels que la volen? Una república no és només la falta de monarquia, significa tota una altra sèrie de coses molt importants i molt definides.”

Magí Sunyer acota el seu estudi entre els anys 1842 –perquè marca “el començament de l’acció del primer grup declaradament republicà, el d’Abdó Terrades i Narcís Monturiol”– i el 1874, any de l’acabament “de l’efímera Primera República”. Amb aquesta limitació temporal, l’autor ha volgut “posar l’accent en l’època en què aquests referents s’introdueixen, s’adapten i es consoliden en l’imaginari català”. I per això aquest acotament a unes dècades del segle XIX “deixa fora del catàleg els personatges mítics avui més coneguts del republicanisme català, que són del segle XX: Lluís Companys i Francesc Macià”.

La majoria d’aquests mites no són propis, no són exclusius de la República Catalana, sinó valors republicans universals –alguns derivats del lema revolucionari francès– aplicats a Catalunya. La majoria tampoc no són personatges històrics o llegendaris, sinó conceptes. I tampoc la republicana “no és una mitologia de llibre únic”, sinó que Sunyer estudia una cinquantena d’escriptors de l’època.

Manipulació

Els mites perviuen però no sempre amb el mateix significat originari. Fins i tot alguns “es desvirtuen”: “Els conceptes es desgasten, es malmeten i canvien de significat.” Molts d’aquests referents s’han anat degradant, i fins i tot els han agafat com a propis persones d’ideologies que són exactament les contràries de les persones que ho van generar. Sunyer remarca el fet que un partit amb una ideologia que no hi concorda adopti un concepte “prestigiós” per “intentar descarregar-lo de la potència que contenia”. D’exemples, assenyala, n’hi ha molts: “No deu ser casual que dos partits espanyols d’extrema dreta utilitzin els mots popular i ciutadans. Amb l’apropiació, pretenen beneficiar-se de la reputació d’aquests termes i, si aconsegueixen que se’ls hi identifiqui, els desacrediten: poble i ciutadania, conceptes sagrats, mites per a uns sectors ideològics, se’ls acaben convertint en inservibles i els abandonen perquè no se’ls confongui amb els que perversament els han publicitat a tort i a dret i els han desfigurat”, segons Magí Sunyer, que també és l’autor dels volums Els mites nacionals catalans (Eumo), publicat el 2006, i Mites per a una nació: de Guifré el Pelós a l’Onze de Setembre (Eumo), del 2015.

Per a Sunyer, “deu ser inevitable que les ideologies es desgastin”, bé sigui perquè el pas del temps “planteja nous reptes” o “per l’evolució dels que les lideren” o “per la incapacitat d’aconseguir els objectius”, o simplement “per l’oblit dels principis que les van originar”. L’escriptor afirma que “un procediment molt hàbil per desgastar una ideologia és començar a desgastar les seves paraules clau”. I n’apunta un altre exemple: “Un dels conceptes importantíssims del republicanisme i de tota l’esquerra és poble, i hi ha un partit que es diu Partit Popular, i això és una usurpació”, va explicar durant la presentació del llibre al Centre de Lectura de Reus. Hi ha altres exemples, com ara l’adjectiu liberal: “Avui dia vol dir el contrari del que volia dir a començament del segle XIX. Un liberal era una persona que s’oposava a l’Església, que era un revolucionari, que feia cap a la presó si convenia... Avui en dia un liberal és Aznar.”

Tots aquests valors que es reforcen en el segle XIX es projecten en el present i en el futur. Els mites que s’analitzen en llibre es van manifestar de ple en el procés que envolta l’1 d’octubre del 2017. “Els referents del republicanisme català que apareixen en la literatura del segle XIX afecten el present i, vulguem o no vulguem, afectaran el nostre futur”, afegeix. “Són mites que identifiquen una de les opcions del món actual [...] perquè aquesta batalla es torna a jugar. I l’hem de resoldre nosaltres i l’ha de resoldre tot Occident, si en un futur bastant immediat vol una democràcia autèntica o vol un sistema de feixisme o un sistema dominat pels fanatismes religiosos.”

Fa més de vuit anys que Sunyer va començar a treballar en aquest llibre. “Entremig va començar a avançar això que es va anomenar el procés. Estava molt sorprès, perquè m’adonava que la definició que es feia des dels partidaris de la independència de Catalunya sobre què era el catalanisme i què havia de ser la república catalana era, amb molta aproximació, la que es basava en aquest sistema mític.”

REPÚBLICA IRREALITZADA

Continuen servint aquells mites, avui? Aquests mites són útils en la tercera dècada del segle XXI, en el nostre país, a Europa, al planeta Terra?, es pregunta Sunyer. Per a ell, “és evident que a la Catalunya i l’Espanya d’avui, la república continua sent un mite, com a mínim per irrealitzada i per desitjada per una part de la població”. Però no hi ha cap altre remei: “Si aspirem a un món més just, no disposem d’altres valors que els que aquí s’exposen, encara que algunes de les grans formulacions amb què s’identificaven fracassessin”.

En un moment com l’actual, Sunyer, és optimista de cara al futur? “Soc optimista per naturalesa i no tenim altre remei que ser-ho. La nostra història contemporània és l’intent continuat, senzillament, de viure; no podem fer res més que viure.” Reconeix que el moment no convida a cap mena d’optimisme (entre la repressió, la pandèmia i ara l’embolic d’Ucraïna...), però afegeix: “Jo he de ser optimista, perquè no tenim cap altra sortida que ser-ho i treballar per a allò.”

ELS MITES DE LA REPÚBLICA Autor: Magí Sunyer Editorial: Eumo Pàgines: 230 Preu: 20 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)