Música

Un disc que sona a mar

Joan Sordé publica el seu segon disc, ‘Far’, gravat entre Eivissa i Barcelona per Joan Barbé, de Projecte Mut. Un disc de pop elegant, amb tocs electrònics i convidats com ara Helena Miquel i Halldor Mar, que presenta l’1 d’abril al Sidecar barceloní

ELECTRÒNICA AMB ÀNIMA
“La remescla que em va fer Minova em va obrir la porta a un nou so. A mi m’agrada la música electrònica, però quan té ànima, no l’electrònica a granel”
DEDICAT A LA SEVA MARE
“El disc està dedicat a la meva mare, que va ser el far de la meva vida durant molts anys. Ara ja no hi és, però la continuo tenint molt present”

Joan Sordé pot semblar un nouvingut en el món de la música, però en realitat li ha dedicat bona part de la seva vida, com a compositor i intèrpret i també, des de fa uns quants anys, com un dels responsables de l’empresa barcelonina La Cúpula Music, una de les principals distribuïdores que facilita l’accés dels grups i solistes independents a les plataformes digitals. Després d’un primer disc en solitari que no el va acabar de satisfer, Reinventándome (2014) –“Em vaig quedar molt fred, perquè no vaig aconseguir el so que volia, ni els referents que em deien que tenia eren en realitat els meus”–, ara ha publicat Far (La Cúpula Music Records), una col·lecció de dotze cançons en català i castellà, gravades i produïdes per Joan Barbé (Projecte Mut) al seus estudis d’Eivissa, els Magrana, on aquest últim s’ha encarregat de gairebé tota la part instrumental, excepte el violoncel que Marta Canellas toca a ¿Qué no daría yo? Els crèdits del disc, no gaire extensos, es completen amb tres destacades col·laboracions vocals, enregistrades a L’Estudi de la sala Apolo de Barcelona: Helena Miquel (Élena i els recuperats Delafé & Las Flores Azules) a Soledad; Carlos Cros (Selenitas) a No quiero excusas, i Halldor Mar a Brilla a la vida. Ara, finalment, Joan Sordé sí que es reconeix en aquestes cançons, que presentarà en directe el divendres 1 d’abril a la històrica sala Sidecar de la plaça Reial barcelonina.

Far és un disc de pop elegant, amb bones melodies i un subtil tractament electrònic en bona part dels temes, ja des de l’obertura, amb Me gustas tú. I en canvi, les arrels sonores de Sordé estan ben lluny, en altres universos estilístics: “Jo he crescut amb la música que escoltaven els meus germans grans: Bruce Springsteen, Dire Straits, Supertramp, Queen, etc. I a totes aquestes influències hi vaig anat afegint altres músiques que jo anava descobrint pel meu compte, amb els primers vinils i les cassets gravades amb llistes de cançons, que eren el precedent de les actuals playlists de Spotify. He escoltat de tot, però continuo sent fan de Mark Knopfler, de tota la vida.”

Joan Sordé, barceloní instal·lat al Masnou, va fer els seus primers passos musicals tocant la guitarra clàssica als 16 anys, i als 18 es va comprar la primera guitarra elèctrica. “Vaig descobrir molt ràpid que la meva vocació no era ser un gran guitarrista, sinó fer cançons, tot i que amb el temps sí que m’agradaria compondre bandes sonores”, explica. Les seves primeres cançons les va enregistrar amb Alex Martos, sota el nom de J.A.M.S., duet que el 2004 va publicar un EP titulat Llévame allá, orientat cap al pop melòdic amb tocs de R&B i soul blanc. Però paral·lelament, Joan Sordé no va parar mai de formar-se: primer rebent classes de cant amb Jeannette Porter, més tard cursant els estudis de grau mitjà a l’Aula de Música Moderna del Conservatori del Liceu i participant en dues edicions del Campus Rock, a Lleida i Sant Cugat, amb professors del nivell de Joan Pau Chaves, Toni Xuclà, Jimmy Piñol i Pemi Rovirosa.

Entre el 2009 i el 2010, Sordé va compondre música per a l’obra de teatre infantil Bruixes! i també per a encàrrecs publicitaris i esdeveniments. A més, es va involucrar en el projecte Històries de Sara per educar els adolescents davant de possibles emergències, amb diferents recursos, com ara la música: Sordé va crear per al projecte la cançó Ser rebel ja veus tu per a què, que es va interpretar en diferents accions realitzades en escoles i instituts. A la mateixa època també va escriure la cançó Més lluny per al congrés que ISACA, l’Associació per al Control i l’Auditoria dels Sistemes d’Informació, va organitzar a Barcelona el 2011.

Però va ser quan va fer el camí de Sant Jaume, el mateix 2011, quan Joan Sordé va sentir la necessitat de llançar-se i gravar un disc en solitari. El disc resultant va tenir un títol inequívocament positiu i esperançador, Reinventándome, però com s’ha vist abans, no va acabar de satisfer l’autor. Tanmateix, aquell disc contenia una cançó, Welcome to my world, que un temps després va ser remesclada pel trio de música electrònica Minova, i aquí sí que es va produir l’autèntica reinvenció de Joan Sordé: “Em va obrir la porta a un nou so. A mi m’agrada la música electrònica, però quan té ànima, no l’electrònica a granel.” En canvi, Sordé va decidir no repetir amb Minova com a productors del seu nou disc. “No volia fer un disc de Minova cantat per mi”, remarca. Va ser llavors quan va sortir l’opció de Joan Barbé, guitarra dels eivissencs Projecte Mut, “un grup amb força diversitat estilística, però amb una gran coherència, que també ha aconseguit donar a la varietat de sons que hi ha a Far ”.

Far és un disc amb diverses lectures, ja des del títol: “D’una banda, jo buscava un títol curt que sonés bé en diversos idiomes, encara que fos amb diferents significats. A més, té també un component sentimental, perquè el disc està dedicat a la meva mare, que va ser el far de la meva vida durant molts anys. Ara ja no hi és, però la continuo tenint molt present. A més, molta gent m’ha dit que aquest és un disc que sona a mar, així que té tot el sentit que es digui Far.

La primera carta de presentació del disc va ser el single El meu lloc, l’octubre passat, i després han anat sortint tres singles més, les tres col·laboracions abans esmentades, alternant temes en català i en castellà. “Tota la vida he tingut tendència a escoltar molta música en anglès, i quan componc, l’única premissa per triar l’idioma d’una cançó és la primera paraula que se m’acut en qualsevol llengua quan l’escric. Sempre faig abans la música que la lletra, i el resultat final de la cançó depèn molt del que estigui vivint en cada moment. Crec que els catalans tenim la sort de poder utilitzar les dues llengües”, argumenta Sordé .

FAR Autor: Joan Sordé Discogràfica: La Cúpula Music Durada: 45’06’’ Web: www.joansorde.com

A EIVISSA, COM A CASA

“Jo soc nascut a Barcelona, però a Eivissa la sento molt a dins, i crec que d’una manera o altra l’illa està sovint present a la meva música”, diu Joan Sordé, que cita com influència el gran José Padilla (Girona, 1955-Eivissa, 2020), creador del concepte i del so del cèlebre Cafè del Mar i de discos com ara ‘Navigator’, amb la seva electrònica mediterrània, càlida i ambiental, per a postes de sol.

Llaços familiars i emocionals lliguen Joan Sordé amb Eivissa, on es va enregistrar tot el disc en diferents fases, excepte les col·laboracions vocals d’Helena Miquel, Carlos Cros i Halldor Mar. “Tots tres s’han convertit en amics meus després d’haver treballat amb en diferents projectes a La Cúpula, i si són col·laboracions que sobretot he buscat des del punt de vista de la bona connexió que tinc amb tots tres. Crec que en el disc es nota que tots ells hi van col·laborar amb molt d’afecte”, explica Joan Sordé sobre els seus companys de viatge en aquesta aventura sonora i marítima.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)