UN CINEASTA CADA COP MÉS DECEBEDOR

Hi va haver un llarg temps en què les pel·lícules d’Arnaud Desplechin, sense que aleshores s’estrenessin comercialment entre nosaltres, provocaven una mena d’exaltació, una joia en veure-les: La vie des morts, Comment je me suis disputé (ma vie sexuelle), l’extraordinària Rois et reine i la bergmaniana Un conte de Noel. Amb un desplegament de jocs narratius i a la vegada una vena molt teatral, una inspiració autobiogràfica amb possibles alter ego encarnats per Mathieu Amalric, Desplechin explorava en embolics sentimentals amb una intensitat que el posava a frec del grotesc o del ridícul sense caure-hi. Hi havia, en tot cas, alguna cosa que estava a punt de molestar a la qual, una vegada que vaig entrevistar-la, l’actriu Jeanne Balibar hi va posar nom: “És molt mascle, com bona part dels cineastes francesos.” Tal cosa es fa explícita a Fantasias de un escritor, que, a més, fa pensar que Desplechin sembla haver perdut la inspiració, la gràcia com a cineasta, com s’entreveia a Los fantasmas de Ismael i s’ha confirmat amb Frère et soeur, presentada recentment al festival de Canes.

Fantasias de un escritor adapta una de les novel·les menys apreciades de Philip Roth, Decepction, per a la qual l’escriptor nord-americà, sovint acusat de misogin sense que això negui la seva grandesa literària, va inspirar-se en un dels seus adulteris amb joves estudiants o aprenents d’escriptores. Desplechin, que abans va adaptar la mateixa novel·la al teatre, es mostra molt condescendent amb l’escriptor, o el seu alter ego, interpretat per Denys Podalydes, i fins i tot inclou una escena grotesca en què ridiculitza la crítica feminista com a portadora d’una censura moral que pretén limitar la complexitat humana que ha d’abordar tota creació: presentar el feminisme com una forma de puritanisme s’ha convertit en un “clixé”. El títol original del film és Tromperie, que apunta cap a un teixit d’enganys, mentides i ambigüitats entre el real i l’imaginari que també es relacionen amb la creació literària. Tot i que hi entren en joc altres històries, se centra, doncs, en una relació que l’escriptor va mantenir amb una jove anglesa encarnada per Lea Seydoux. Una relació real? O imaginària, com diu l’escriptor (de nom Philip) a la seva esposa, que pot identificar-se amb l’actriu Claire Boom, casada durant cinc anys amb Roth?

Les escenes dels amants aporten els millors moments (en part pels seus intèrprets, sobretot en el cas de Seydoux, que cada vegada es va fent més gran com a actriu) d’un film complaent amb els creadors i autocomplaent, desvergonyidament mascle.