Articles

Dos ballant com egipcis

La passió per tot el que es relaciona amb l’antic Egipte és el motor que va posar en marxa diverses novel·les i també assajos i llibres de viatges de Terenci Moix i Christian Jacq

FAMÓS A TOT EL MÓN
Christian Jacq és un expert en l’antic Egipte i té una obra molt prolífica amb què va guanyar el Premi Barcino a la trajectòria
EL PREMI MÉS IMPORTANT
Terenci Moix va assolir definitivament l’èxit quan el 1986 va guanyar el Premi Planeta amb ‘No digas que fue un sueño’

wSi hi ha un parell d’autors literaris que, com cantaven The Bangles cap allà al1986, Walk like an egyptian, és a dir, podrien o voldrien caminar o ballar com un egipci (segons la coreografia popular i festiva) són el barceloní Terenci Moix i el parisenc Christian Jacq. Tots dos han fet literatura de la seva passió per l’antic Egipte.

Terenci Moix, que en realitat es deia Ramon Moix, va néixer al barri del Raval de Barcelona el 1942 (va morir el 2003). Va ser un cinèfil expert i un escriptor, bàsicament en castellà, molt reconegut pel seu estil, pel seu humor de vegades amarg i per la reivindicació dels seus orígens humils i de l’homosexualitat en una època molt més complicada que l’actual.

Va debutar el 1965 amb la novel·la negra Besaré tu cadáver, però la seva popularitat va esclatar el 1986, quan guanyar el Premi Planeta amb No digas que fue un sueño (Marco Antonio y Cleopatra), novel·la de la qual va vendre més d’1 milió d’exemplars. Dos anys després va publicar una mena de continuació, El somni d’Alexandria, que en aquest cas va ser traduïda al català.

Moix tenia una flaca per l’antic Egipte i sovint s’hi va inspirar, com en les dues obres que acabem de citar, i també a La herida de la esfinge, El amargo don de la belleza i, de manera més personal, al llibre Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte, amb moltes edicions en l’original en castellà i una en català.

Tenint en compte, però, l’aniversari que commemorem avui a La República, farem un esment especial a la novel·la del 2002, El arpista ciego: una fantasía del reinado de Tutankamon. Amb aquesta novel·la va guanyar el Premi Fundación José Manuel Lara. Moix combina la música egípcia amb la visió del jove Tutankamon com a mite eròtic. A més, gràcies a les seves dots com a narrador, es permet jocs com fer coincidir humans amb déus (bé, això ja es feia a les cultures clàssiques), però també fets reals amb el contrapunt d’una ficció fantasiosa, amb anacronismes divertits. Tot plegat, una certa transgressió de la novel·la històrica més tradicional.

La trama la protagonitzen tres adolescents: un músic cec de naixement (Ipi), un amic flautista bastant grillat (Jonet) i el faraó Tutankamon, acompanyats d’un cor de personatges amb què Moix va teixint tot de trames amb sensibilitat i humor. El viatge dels tres personatges és iniciàtic, és clar, van descobrint la vida, l’amor, la mort, tot envoltat d’una acurada recreació de la vida quotidiana a l’època. A més, és un al·legat en favor de la tolerància.

La parella de Moix per a aquest ball egipci és Christian Jacq (París, 1947), egiptòleg expert en l’època del faraó Ramsès II i autor prolífic de tot de novel·les de format best-seller ambientades a l’antic Egipte, intercalades amb obres de contingut acadèmic i, també, de policíaques. El 2016 va guanyar el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, premi a la trajectòria, no per una obra concreta. I és que Terenci Moix és un dels amants de l’antic Egipte més nostrats, però Jacq és l’autor sobre aquesta temàtica més reconegut a tot el món.

Alguns dels seus títols més destacats formen sèries monogràfiques, com la trilogia El juez de Egipto, una obra d’intriga amb complots de l’exèrcit per assassinar el faraó Ramsès II, formada per La pirámide asesinada, La ley del desierto i La justicia del visir; la pentalogia sobre la seva especialitat, Ramsès II: El hijo de la luz, El templo de millones de años, La batalla de Kadesh, La dama d’Abu Simbel i Bajo la acacia de Occidente; la trilogia La reina llibertat, formada per L’imperi de les tenebres, La guerra de las corones i L’espasa flamejant; i la tetralogia Los misterios de Osiris, formada per El árbol de vida, La conspiración del mal, El camino de fuego i El gran secreto. Déu-n’hi-do!

I també (agafin aire, benvolguts lectors): El Egipto de los grandes faraones, Poder y sabiduría en el antiguo Egipto, El antiguo Egipto día a día, El mundo mágico del antiguo Egipto, El egiptólogo, Nefertiti y Ajenatón, Por amor a Isis, El valle de los reyes, Las máximas de Ptahhotep, El enigma de la piedra, Sangre en el Nilo, Cuentos y leyendas de la época de las pirámides, Las egipcias: retratos de las mujeres del Egipto faraónico, El faraón negro, La sabiduría viva del Antiguo Egipto, La venganza de los dioses, El último sueño de Cleopatra, Imhotep. El inventor de la eternidad, La tumba maldita, El libro prohibido... Brutal, sí.

Com en el cas de Moix, tenint en compte l’efemèride del centenari de la descoberta de la tomba de Tutankhamon a mans (és un dir) de Howard Carter, destacarem dos títols de Jacq, Tutankamón i En busca de Tutankamón. La primera està ambientada al Caire del 1951. Mark Wilder és un advocat nord-americà que, a través d’una sèrie de peripècies, s’embranca a trobar l’últim secret de Tutankamon, un secret amagat pel mateix faraó. Des que es va descobrir la tomba tothom el busca, el tresor, i s’ha convertit en una llegenda, com la maledicció que patiran els profanadors.

En busca de Tutankamón novel·la la descoberta de la tomba, amb Howard Carter i Lord Carnarvon, naturalment, moltes dades reals i molts sentiments imaginats.

I si encara us queden ganes de remenar entre més títols literaris sobre el faraó, us podem parlar de la novel·la juvenil de Maria Carme Roca, Tutankhamon. El descobriment de la tomba, en què l’autora catalana, amb la seva perícia habitual, també descriu el fet històric amb pinzellades d’aventures afegides. Joyce Tydesley també submergeix el lector en el fascinant món de l’antic Egipte i, en concret, de la troballa del 1922, a La maldición de Tutankamón. La historia de un rey egipcio. Nacho Ares ofereix la descoberta des d’un punt de vista arqueològic, científic, polític i ètic a l’assaig de divulgació Cosas maravillosas. Cien años del descubrimiento de Tutankhamón.

Un altre especialista en best-sellers amb el fons de l’antic Egipte és el canari Antonio Cabanas que, entre altres títol, té El sueño de Tutankhamón. En aquest cas, la descoberta de la tomba va precedida d’una àmplia panoràmica de l’època del breu regnat del faraó, enmig d’una dura pugna pel poder.

La venerable egiptòloga Christiane Desroches Noblecourt (1913-2011) també va donar la seva versió del descobriment de la tomba a la biografia Tutankhamon. Vida y muerte de un faraón, en què també ofereix tot de detalls sobre els costums de la societat egípcia de la dinastia XVIII.

Un llibre diferent de tots els que hem comentat fins ara és Tutankhamón. El viaje por el inframundo, perquè es tracta d’un llibre de fotografies. Fa més de trenta anys que Sandro Vannini retrata murals i objectes de l’antic Egipte. Aquest llibre és una guia sobre tot el que es relaciona amb el món del més enllà a l’antic Egipte, amb el suport d’unes magnífiques fotografies.

NOTA: En aquest reportatge no s’han fet constar ni les editorials que publiquen els diferents títols ni els traductors, en cas que n’hi hagi, perquè en la majoria de casos tenen moltes edicions amb canvis de tota mena que ho fan poc recomanable.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)