Opinió
ORÀ, PARADÍS CRIMINAL
Novel·la negra i espai urbà han format des de fa un grapat d’anys un interessant binomi de relació i de socialització. Paradigmes d’aquesta mena, en tenim a dojo. Des de Marsella amb Jean-Claude Izzo fins a Istanbul amb Petros Màrkaris, Vigàta amb Andrea Camilleri, Alger amb Yasmina Khadra i Barcelona amb Jaume Fuster i Manuel Vázquez Montalbán.
A bona part d’aquestes geografies, adscrites a la franja mediterrània, s’hi suma ara també la ciutat d’Orà, localitat situada al nord-oest d’Algèria, que compleix amb tots els requisits d’aquesta mena d’espais: urbs portuària, encisadora i idíl·lica, però també complexa i conflictiva, plena d’ocupants i d’ocupats, d’emigrants i immigrants, amb un passat polític i cultural de gran transcendència.
Sota el títol El diable es va aturar a Orà, l’escriptor prolífic perpinyanès Joan-Daniel Bezsonoff ens ofereix una interessant novel·la de gènere, ambientada a mitjan de la dècada dels cinquanta, quan encara era “la cinquena ciutat de França”. I ho fa sota la complexa situació política i social que ja vivia aquest país sent colònia francesa. Només cal llegir algunes de les problemàtiques que s’hi denuncien: processos de descolonització, qüestions identitàries, desembarcaments nord-americans, records de la guerra, conflictes amb bandes de terroristes, batalles sanguinolentes, ressentiments a causa d’injustes legislacions, institucions podrides...
Tot plegat es complementa amb una trama d’uns assassinats en sèrie, noies joves que apareixen salvatgement mutilades com si es tractés de Jack l’Esbudellador. A més, el presumpte assassí va deixant unes macabres notes a la policia. Per tal de resoldre el cas, tenim una parella investigadors ben excèntrics. D’una banda, el comissari golafre Roger Ferrandis, d’origen valencià, casat, atractiu, seductor i faldiller, que ronda la cinquantena, amb una dona tipa de les seves infidelitats que fins i tot fa trontollar el cas per culpa seva. Un comissari cansat “d’investigar, arrestar els culpables, viure enmig de violacions, dones maltractades, mainatges martiritzats, assassins sàdics”. De l’altra, l’inspector jueu Maurice Bensoussan, un home fet a l’antiga, col·leccionista apassionat, atret per la literatura eròtica, els novel·listes del segle XIX i les guies de viatges. Malgrat l’ajut de confidents i col·laboradors, la investigació s’enfanga i es torna cada cop més complexa fins al punt que hauran d’arribar reforços de París.
Entre l’aventura i la quotidianitat, els dos personatges ens ofereixen al llarg de les indagacions del cas tota una radiografia social sobre carrers, bulevards, places, restaurants, vistes panoràmiques i edificis singulars emblemàtics de la ciutat d’Orà com si es tractés d’una guia de viatges. Som, per tant, al davant d’una hàbil utilització de l’espai com a punt d’informació sobre elements i detalls que es corresponen amb el context. Es tracta, en certa mesura, de fer que les pàgines de la ficció literària transpirin allò que es podia viure en el context social del moment. I no només aquest seguit de referències a determinats espais ens situen en l’espectre social, sinó també les contínues cites metatextuals que s’hi donen, des d’una autèntica fal·lera per la literatura i el cinema perquè “poques ciutats de França podrien competir amb Orà quant a la varietat i la qualitat dels espectacles”, fins a mencions a cançons, llibreries, diaris i revistes, i sobretot la nòmina d’escriptors que transiten per aquesta història: d’Albert Camus –per raons òbvies– a Jean-Paul Sartre, Jean Giono, Gustave Flaubert, Alexandre Dumas, Honoré de Balzac i tants d’altres. Una història criminal farcida d’humor, gastronomia, paisatges, paisanatges i crims. Bezsonoff m’ha deixat amb ganes de més. Bon senyal.