L’any dels rodatges a Catalunya

Un cop lliurats els principals premis del cinema català i espanyol, és a dir, els Gaudí, els Feroz i els Goya, és un bon moment per fer balanç dels llargmetratges i les sèries de ficció estrenats durant l’any 2022 i que es van rodar a Catalunya. Com que l’espòiler ja l’hem fet al títol, podem dir de manera contundent que el 2022 va ser el millor any des de fa més d’una dècada.

Des del punt de vista quantitatiu, en sales comercials i plataformes es van estrenar 38 llargmetratges i 16 sèries de ficció, una dada prou significativa, però que si l’analitzem a partir dels resultats (recaptació en sales i reproduccions en plataformes) o dels premis obtinguts, encara és més espectacular. Així, trobem que entre les vint pel·lícules catalanes i espanyoles que més van recaptar als cinemes, sis s’havien rodat a Catalunya. Entre aquestes, en un meritori tercer lloc, se situa Los renglones torcidos de Dios, l’adaptació de la novel·la homònima de Torcuato Luca de Tena. És un thriller psicològic, dirigit per Oriol Paulo, un cineasta molt solvent en la direcció de pel·lícules i sèries de suspens i que, sens dubte, ha aconseguit que es convertís en el thriller espanyol de l’any. Un dels gran encerts del film són les localitzacions, principalment dues, que fan que l’hospital psiquiàtric de Nuestra Señora de Fuentecilla (a la novel·la, a Zamora), sigui un espai asfixiant i alhora elegant i atractiu. L’imponent edifici de la Tabacalera de Tarragona va ser l’espai escollit per ambientar els exteriors de l’hospital. Pel que fa als interiors, es va utilitzar l’antiga fàbrica de Mercedes Benz al barri de Bon Pastor de Barcelona (tancada des del 2007), per construir un plató de 3.800 m² que reproduís el sanatori dels anys setanta.

Una altra producció situada en el top ten de recaptació i que, a més, ja ha obtingut vint-i-quatre premis, entre els quals cinc Goya, és Modelo 77, un drama carcerari inspirat en la fugida real de quaranta-cinc reclusos l’any 1977 de la presó Model de Barcelona. Precisament, la presó barcelonina, tancada des del 2017, té un especial protagonisme en el desenvolupament del film. Tot i que l’interior de la presó (cel·les, galeries i soterrani) es va recrear en una fàbrica d’artilleria en desús de Sevilla, la Model de Barcelona apareix en moltes seqüències, inclòs el famós motí amb els reclusos protestant dalt d’una de les teulades.

I què podem dir del fenomen del 2022, Alcarràs, guanyadora del prestigiós Os d’Or de Berlín, candidata de l’Acadèmia del Cinema Espanyol als Oscars 2023 i gran triomfadora dels Gaudí. El film dirigit per Carla Simón va aconseguir que una producció parlada en català se situés entre els deus films espanyols amb més recaptació de l’any. Un fet, que no es produïa des del 2011, amb Pa negre, del traspassat Agustí Villaronga. A més, per primer cop, les comarques lleidatanes van ser protagonistes d’una producció audiovisual amb ambició internacional. Recordem que al film surten fins a nou poblacions: Massalcoreig –on es troba la masia de la família Solé–, Alcarràs i Aitona i els seus camps de fruita dolça, Soses, Maials, Sucs, Bellvís, Montoliu de Lleida i Fraga.

Altres llargmetratges amb força èxit als cinemes van ser Malnazidos, una comèdia dirigida per Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, rodada en més de dotze poblacions catalanes, entre les quals destaquen Cardona i Tavertet, i 42 segundos, el film que reviu la història de l’equip espanyol de waterpolo durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Les instal·lacions olímpiques de Montjuïc, especialment les piscines Bernat Picornell, brillen amb llum pròpia en aquesta pel·lícula èpica i emotiva. A més, Barcelona, també va ser també l’escenari principal de dues comèdies, Historias para no contar i Un novio para mi mujer, dirigides, respectivament, per Cesc Gay i Laura Mañá.

En aquest breu repàs a les pel·lícules estrenades el 2022 als cinemes, no podem oblidar films tan interessants com La maternal i La voluntària, rodats a Barcelona i altres poblacions de l’àrea metropolitana; Girasoles silvestres, la darrera realització de Jaime Rosales, rodada a Barcelona, el Vallès i el Maresme; Un año, una noche, el brillant drama basat en fets reals d’Isaki Lacuesta, on Barcelona es transforma en algunes seqüències en París, i, finalment l’opera prima de Mikel Gurrea, Suro, que va trobar a l’Empordà el paisatge ideal per ambientar aquest tens i sòlid drama de parella.

Pel que fa als llargmetratges estrenats en plataformes, s’ha de destacar A través de mi ventana, una comèdia romàntica juvenil, que va ser la quarta pel·lícula de parla no anglesa de l’any amb més hores de visionats de Netflix a tot el món. Rodada a Barcelona i el Maresme, el seu èxit va originar una segona part, ja rodada, que s’estrenarà el 2023. Un altre èxit de Netflix va ser Centauro. Barcelona i el circuit de MotorLand Aragón, a la població aragonesa d’Alcanyís, són els escenaris principals d’aquest film d’acció amb les motos i les persecucions com a fil conductor.

Ara bé, si hi ha una pel·lícula mediàtica del 2022, aquesta és la producció nord-americana Uncharted. Amb un pressupost de 120 milions de dòlars i una recaptació mundial de quasi 402 milions de dòlars, es va situar com la tretzena pel·lícula de l’any a tot el món. Mai abans Barcelona havia estat escenari d’un film amb aquestes xifres. Es tracta d’una pel·lícula d’acció i aventures, basada en els videojocs del mateix nom, que des del 2007 han venut més de 40 milions d’unitats per a PlayStation. Protagonitzada per Tom Holland, Mark Wahlberg, Sophia Ali i Antonio Banderas, el film es desenvolupa al voltant de la recerca d’un tresor únic, on Barcelona té un gran protagonisme. La part central del film se situa a la ciutat, amb l’aparició d’escenaris força coneguts com la muntanya de Montjuïc, la plaça Sant Felip Neri, la basílica de Santa Maria del Pi i el Born Centre de Cultura i Memòria. Com a curiositat, cal comentar que Lloret de Mar també es un dels escenaris del film. En concret, la platja de sa Boadella es va transformar per convertir-se en una platja de les Filipines.