23. Laura “ELS DINERS NO HO SÓN TOT A LA VIDA”
Lloll Bertran va encapçalar el repartiment de la sèrie Laura, estrenada el 12 de març del 1998. Ella era la Laura Masdeu, una advocada d’èxit, amb família i minyona, diners de sobres i avorrida del marit, el Ramon (Ferran Rañé). Feia dinou anys que cada dia li sentia a dir “xirri” (“hola, xirri”, “adeu, xirri”, “me’n vaig a fer bici, xirri”) i ella, en començar la sèrie, se’n cansa. I més quan descobreix que el Ramon li fa el salt amb la seva millor amiga, la Natàlia (Marta Calvó). Ho descobreix amb una serenor encomiable, com qui treu el cap per la finestra i veu que es gira mal dia però, mira que bé, avui no ha de sortir al carrer.
Diguem-ho clar: la Lloll que havia fet de Vanessa, una hostessa de pocs pesquis en el concurs El joc del segle, és en aquesta sèrie una dona plena de seny; la Lloll que gesticula, que vessa irona, que xerra sense parar, amable i simpàtica i oberta, és ara la dona que entoma la separació com una molèstia més del dia a dia. Coses que passen. Fins i tot li roben el cotxe conduint ella l’automòbil! –qui havia de ser l’atracador, si no el Josep Julien, amb una pistola d’aigua?– i ella ni s’immuta. La Lloll deixa enrere la divertida, beneita i mig aturadeta Vanessa per ser, a Laura, un personatge que s’enfada amb contenció, que es lamenta amb contenció, que renya amb contenció. Això sí: té sortides enginyoses i deixa anar sentències. “Els diners no ho són tot a la vida”. O fa una reflexió després de perdre la feina: “Què fa una dona quan es queda a l’atur?” O “acabo de dir que els diners no ho són tot a la vida. Que no parlo en català estàndard?” Sí, i tant que el català de la sèrie és molt polit. El d’ella i el de tots els que l’acompanyen.
El fill petit, el Pere (Bernat Quintana), és espavilat i ocurrent. Té 12 anys. Truquen a la porta. Ell obre, no coneix qui hi ha. Li diu: “Som socis de tot, tenim de tot i estem subscrits a tot.” És el principal afectat que els seus pares se separin: no ho entén. El fill gran, el Joan (Roger Coma), estudia periodisme i vol saber què hi ha darrere la separació. O qui. “No hi ha cap amant pel mig?”
El personatge més especial és la minyona que no és minyona, però que cuina i que arregla la casa i que és l’àngel de la guarda dels fills de la Laura, és a dir, la Maria (Anna Lizaran). És mig antropòloga i mig filòsofa. “Si dius que no, després sempre pots dir que sí. Si dius que sí, després sap greu haver de dir que no.” La germana de la Laura, l’Olga (Àgata Roca), és extravertida, somiadora, impulsiva. Porta un perfum fortet, amb un nom anglès: Attraction. Vol adoptar una criatura i recomana a la família de la Laura de “fer un esforç per tal de semblar normals”. També el Jesús (Eduard Fernández), propietari del bar, destaca per un to intel·lectualoide.
El David Vidal (Pere Arquillué) és el fill del cap del despatx d’advocats on treballa la Laura. “No vull treballar amb el meu pare. Vull treballar amb tu.” El Vidal pare (Jesús Ferrer) voldria tenir la Laura de sòcia. Arriba el Berni (Abel Folk), lampista que no és lampista, empresari que treballa “sobre productes de noves tecnologies: instal·lem plaques d’energia solar, màquines d’estalvi d’aigua...” L’home “més petulant” que ha vist la Laura en sa vida s’estarà fins al final de la sèrie, al capítol 39. La Laura mantindrà, si fa no fa, el posat de sempre... però amb una nova parella.
L’apunt
La Lloll ha manifestat més d’una vegada que té debilitat per les sèries angleses que va emetre TV3 durant els primers anys. “Els joves era una autèntica bogeria, una sèrie molt trencadora, amb un humor surrealista.” La millor? Hotel Fawlty. Pel que fa a la producció pròpia, opina que els anys noranta van ser l’època daurada de TV3. Era una televisió valenta, pionera. També valora, però, produccions posteriors: “Ha tingut sèries de nivell, com Nit i dia”. Hi afegeix una referència general i molt crítica: “TV3 és una televisió que va néixer per potenciar la nostra llengua i ara la trinxa.”
EL RECORD
La caràtula de Laura va ser innovadora vint-i-cinc anys enrere: tots els protagonistes ballaven seguint la música fresca de Joan Albert Amargós. La Laura es treia la jaqueta i la llançava, es posava de genolls a terra; el Ramon i els dos fills saltaven, es molestaven l’un a l’altre com a germans; el David, l’Edu i el Berni feien quatre gracietes; l’Olga i la Maria combinaven alguns passos... tot ballant, amb un fons blanc.
OH!
Algunes referències de Laura caracteritzen prou bé l’època i, en part, els personatges. “No soc l’Elena Francis, jo”, diu la Maria. El Pere pregunta qui és aquesta Francis... “Una gran defensora de la plorera.” L’Olga voldria un cotxe amb canvi automàtic... “perquè surt a les pel·lícules”. El Jesús esmenta de passada La casa de la pradera. “La quèèè?”, pregunta el Joan. “Sembles el Pujol! «Això no toca»”, diu el Ramon. Busquen un lampista a les pàgines grogues... També surten algunes referències a PortAventura, el parc temàtic de Vila-seca i Salou, inaugurat el 1995.