Teatre

Espores catalanes

IT Dansa celebra 25 anys als escenaris en aquest Grec. S’ha convertit en un planter cobejat per les companyies internacionals, principalment europees

LORENA NOGAL
“Recordo els vincles generats en l’aspecte vital. He tingut l’oportunitat de tornar com a coreògrafa” INTÈRPRET M’encanta que els coreògrafs puguin construir amb la meva participació: prefereixo ser l’eina a les mans d’un altre que el mecànic de la meva peça
ACOMPANYAMENT
Núria Guiu destaca l’acompanyament en el camp professional després de la formació i en un país amb poques companyies
COSSOS
Per ballar cal un cos entrenat per evitar lesions. Ara, per sort, estan desapareixent els cànons de bellesa establerts en el món de la dansa

És una diàspora catalana, però a la vegada és un camp d’espores que conflueixen arreu i que, sovint, retornen a Catalunya. El 17 d’abril del 1998 va fer 25 anys de la primera funció d’IT Dansa. A finals de mes, aquesta insòlita companyia (en què els ballarins només poden passar dos anys abans de saltar al camp professional) tornarà per tretzena vegada al cartell del Festival Grec. Actuarà a la Sala MAC del Mercat de les Flors per celebrar les més de 400 funcions programades arreu del món (va començar la gira internacional el 2015). IT Dansa és un esglaó per als llicenciats en dansa cap a la professionalització. Durant dos anys, es treballa en companyia, practicant algunes de les quaranta peces que reconeguts coreògrafs han cedit a IT Dansa. Avui es calcula que hi han passat més de 400 professionals que han pogut fer el salt a la dansa internacional. Més de 200 membres de la família d’IT Dansa van aconseguir plaça en alguna companyia professional internacional (com recull el gràfic) en l’any de la seva sortida. La diàspora, sovint, comporta un retorn a Catalunya carregat d’experiències que es posen en pràctica a casa. Només dos exemples de la promoció del 2007: Lorena Nogal avui és coreògrafa i ballarina de La Veronal i Núria Guiu, després del seu pas per la Batsheva Dance Company, va tornar a Catalunya i fa carrera personal (avui és artista resident al Mercat de les Flors). Guiu va rebre el Premi Nacional de Dansa el 2022.

El mèrit d’IT Dansa neix de la visió de Catherine Allard i d’una constància que ha fet que la jove companyia de dansa sigui un dels principals trumfos de l’Institut del Teatre, amb més de cent anys d’història. El creixement constant de la companyia ha permès múltiples col·laboracions. Per exemple, des del 2011 aporta els ballarins al programa educatiu Petit Liceu. La consagració definitiva va ser actuar al Teatro Real de Madrid el 2021, sis anys després que ja fos reconeguda la seva tècnica i expressivitat als circuits europeus.

Jiri Kylián (coreògraf durant 25 anys de la Netherlands Dance Theatre, la prestigiosa NDT) va ser dels primers artistes que va permetre que aquest grup preprofessional pogués ballar alguns dels seus treballs. En el desè aniversari de l’IT Dansa, Kylián ja definia prou bé les bondats del projecte: “No hi ha res més refrescant i gratificant, treballar amb joves ballarins, veure’ls créixer i, de vegades, veure’ls convertir-se en intèrprets remarcables. Això és el que està passant a IT Dansa sota la direcció de Catherine Allard. Ella ha descobert nombrosos ballarins meravellosament dotats, els ha donat una educació excel·lent i els ha portat a convertir-se en ballarins excel·lents. Molts d’aquests joves han trobat feina en algunes de les companyies més destacades del món.”

Lorena Nogal, ballarina de La Veronal, coreògrafa i membre de la promoció d’IT Dansa 2006/07 parla d’aquesta experiència com a “trampolí, un lloc de transició on una perona inquieta i instintiva que vol ballar aconsegueix les eines per dur-ho a terme d’una forma lògica, conscient i en l’àmbit professional”. En aquest sentit, recorda amb emoció les cures, l’amor i l’artesania dels membres de la companyia i de les repetidores “que han acabat impulsant un planter importantíssim de ballarines d’aquest país amb molt talent”: “IT Dansa, a més de donar-nos un aprenentatge individual també ens en va donar un de col·lectiu: recordo els vincles generats en l’aspecte vital”, remarca Nogal, sobre l’oportunitat de passar per IT Dansa. Anys més tard, la ballarina ha tornat com a coreògrafa: “Ha estat bonic poder compartir el que vam aprendre en aquells anys de recerca amb la professió i poder observar com ha mutat la companyia en aquestes darreres promocions. Eternament agraïda, llarga vida a IT Dansa!”

Núria Guiu, per la seva banda, valora la capacitat de sortir de l’Institut del Teatre (quan encara ets molt jove) “i professionalitzar-te, que no és fàcil i sobretot en un país en què hi ha molt poques companyies”. “IT Dansa és aquest pont, no només perquè et preparen tècnicament i artísticament, sinó també perquè és una família i perquè és una companyia reconeguda a Europa. Després de dos anys a IT Dansa, em va donar l’oportunitat de poder-me professionalitzar. A la meva primera feina a la Batsheva Dance Company, entre Suècia i Israel, notava que estava preparada, pel repertori après i perquè havia contactat amb coreògrafs que podien contractar-me. Tens una petita porta oberta; no parteixes de zero.” IT Dansa, en l’àmbit internacional, “fa una feina increïble i hi ha moltes ballarines que han voltat pel món i estan en companyies molt bones”. Per exemple, Rafael Bonachela (director de la Sydney Dance Company des del 2009) va ser un coreògraf que li va permetre recuperar el lligam amb Catalunya després de disset anys fora del país. Va ser «una experiència especial i significativa» en descobrir tant talent en un mateix espai. Va contractar dos ballarins per a la seva companyia. Núria Guiu va tornar a Catalunya més tard: “Aquest va ser un pas més difícil”, admet. De la diàspora en tornen espores renovades.

NORA SITGES PROM. it DANSA (1998)

“Vaig anar a la roda de premsa a informar-me”

Nora Sitges va formar part de la primera promoció d’IT Dansa, el 1998. Després d’una trajectòria com a ballarina (destaca la descoberta de Jacopo Goadni, que li va obrir les portes a treballar amb Forsythe “i a una manera d’entendre la dansa i el fet escènic des d’una perspectiva de 360 graus”, avui s’ha integrat com a formadora a IT Dansa. Ella ho té clar: “La formació no acaba mai, fins i tot un cop he deixat de ballar.”

Ella es va inscriure a IT Dansa quan no hi havia cap referència anterior: “Recordo que vaig anar a la roda de premsa per saber de primera mà què s’estava coent. Era molt emocnant.” Hi va confiar perquè el projecte el liderava la directora Catherine Allard: “Sabia qui era, l’havia vista ballar i sabia que era algú que em podria ensenyar i aportar grans coneixements com a intèrpret. Sabia que seria una companyia de repertori i que això permetia conèixer diferents tècniques i estils que completarien la meva formació.”

Per a Sitges, l’IT Dansa ha donat major accés a coreògrafs contemporanis. “Ara, amb internet, tenim més possibilitats de investigar, veure vídeos i conèixer que s’està fent fins i tot a l’altra punta del món, però quan nosaltres començàvem en teníem poques de veure companyies, de conèixer els treballs nous que sorgien a Europa. IT Dansa ens va apropar a la creació internacional contemporània i ens va obrir les portes a diferents maneres de treballar.”

IT Dansa és una família: “S’han creat vincles entre diferents generacions. Es relacionen per Instagram, tenen grups de WhatsApp i s’informen entre ells de quan hi ha places o audicions que poden interessar. als ballarins actuals que surten de la companyia” I sí IT Dansa, avui, és un referent per a molts directors de companyies, confirma Sitges.

Ha canviat la percepció del cos en la dansa en aquests 25 anys. “En aquests moments està més acceptada la diversitat i la diferència de cossos. Els coreògrafs busquen personalitat, gent creativa”, tot i que se segueix donant importància a la tècnica i a la improvisació. «Jo que el cos d’un ballarí o una ballarina ha d’estar entrenat i que cal una consciència i una percepció del propi cos molt gran per poder desenvolupar aquesta professió». L’edat marca els tipus de dansa: “Hi ha treballs que requereixen forçosament cossos joves i atlètics perquè físicamen són molt exigents”, però també hi ha artistes adults que segueixen actuant: “Són més teatrals, potser, però la presència física, la consciència corporal i la sensibilitat encara són essencials.”

LUÍS MARTÍNEZ GEA PROM. it DANSA (2023)

“El cos no és determinant per ballar; l’expressió artística, sí”

Martínez Gea és un dels ballarins que enguany surt d’IT Dansa, un projecte que va conèixer mentre estudiava al Conservatori de Dansa. Li semblava inaccessible, però va fer l’audició esperonat pel coreògraf Gustavo Ramírez. Li interessava l’oportunitat de formar part d’una companyia jove, de fer el pas de la formació en dansa a la vida professional: “Era conscient que l’entrenament intens i la immersió en l’ambient artístic d’IT Dansa serien un punt a favor en el meu futur com a ballarí.” També el va fascinar la varietat del repertori que es treballava. Estudiar i entrenar aquestes peces, d’autors d’arreu del món, amplia la xarxa de contactes del sector de la dansa. No només els coneixes, també crees vincles amb altres ballarins que ja han passat per IT Dansa.” Per al ballarí haver passat per la companyia dona una clau d’accés, com a mínim, per poder participar en audicions. No és suficient, però “facilita en gran mesura l’accés a companyies professionals”.

Luis Martínez Gea té 22 anys i reconeix que la dansa és un art exigent: “Requereix un rigorós entrenament i una constant preparació física que comporta un cos saludable i en forma. Tot i així, considera que, honestament, mai ha volgut creure que només es pugui ballar amb un cos atlètic. El ballarí comenta que és indiferent, avui, si els malucs són més o menys estrets, si s’és més alt o més baix o quin és el pes d’un ballarí. Per a ell, són característiques superficials, que no són determinants a l’hora de ballar. En canvi, “diria que el més important és la capacitat d’expressió artística, de connectar amb el públic, òbviament tenint sempre present una tècnica sòlida”.

El futur ballarí de Sankt Gallen (Suïssa) està a punt d’acomiadar-se de l’IT Dansa. No sap com serà de llarga la seva carrera artística: “Sempre he sentit dir que la carrera d’un ballarí és breu i, segurament, és veritat perquè és exigent i requereix una condició física que pot minvar amb els anys. Tot i això, intueix que això deu dependre de cada persona. “No crec que hi hagi una edat límit per deixar de ballar. Sincerament, amb 22 anys no tinc ni idea de com serà, i en aquest moment tampoc em vull preocupar per això. Ara és el moment de disfrutat d’aquesta etapa de la meva carrera professional, de ballar fins a esgotar-me, de viatjar i conèixer companyies per tot el món, de descobrir noves experiències i d’enriquir-me com a ballarí i com a persona.”

Els ballarins d’avui són coreògrafs de si mateixos, ja sigui en les peces en què ballen o bé en les que ells mateixos signen com a autors? “La veritat és que la coreografia i la creació mai han estat una font real d’inspiració per a mi. Mai m’he sentit connectat a aquest aspecte de la dansa; al contrari, sempre que he hagut de coreografiar alguna peça m’ha suposat un contratemps; m’encanta el rol d’intèrpret. Ara, qui sap?, potser d’aquí a uns anys em començarà a interessar, perquè reconec que m’encanta improvisar i també que els coreògrafs puguin construir a partir de la meva participació. De moment, prefereixo ser l’eina a les mans d’un altre que el mecànic de la meva peça.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor