Crítica
TOCAR DE PEUS A TERRA
Potser el que ens falta és una làmpada que ens faci companyia en el llibre estrany que és el món
“Quan la làmpada ens fa / companyia i el món / és un llibre estranyctual, emoció, inquietud i consciència.”
Skoljden, de Ponç Pons.
Fa poc més d’un any, la cantant menorquina Rita Barber va presentar un del seus darrers treballs, intitulat Pardals al cap. Es tracta d’un espectacle líric en què porta a escena versos de poetes i poetesses de Menorca que ha musicat. Tenir pardals al cap vol dir il·lusionar-se fàcilment o somniar despert. Curiosament, l’antònim d’aquesta frase feta és “tocar de peus a terra”. Tanmateix, ¿no es poden tenir pardals al cap i al mateix temps tocar de peus a terra; il·lusionar-se fàcilment però sense deixar de veure la realitat de les coses i ser-ne conscients? Reinterpretant els versos de Ponç Pons amb què iniciat aquest article, un dels poetes que Barber ha musicat, potser el que ens falta és una làmpada que ens faci companyia en el llibre estrany que és el món.
Els dos llibres de què vull parlar aquest mes poden ser part d’aquesta làmpada per fer menys estrany el món. D’una banda, Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer ens ofereix una visió botànica i alhora lírica, realista i al mateix temps per somniar desperts, a través d’una selecció de textos i fitxes a cura de la doctora en farmàcia i professora de botànica a la Universitat de Barcelona M. Carme Barceló i Martí. Barceló ha rebuscat entre els textos de l’icònic poeta català de la Renaixença els elements botànics que hi surten, n’ha transcrit el fragment líric i, al costat, hi ha incorporat la fitxa científica. Per exemple, al “Cant II. Flordeneu”, de Canigó, Verdaguer ens diu “Bedolls llustrosos, faigs i avets l’ombregen, / l’encatifen cerfull i genciana, / i les roses alpines entre líquens / la vermellor ensenyen de ses galtes.” I al costat, la fitxa tècnica ens remarca que el nom científic de la rosa alpina és Rosa pendulina, que també se’n pot dir gardana o gratacul, que es pot trobar als boscos de pi negre i als matollars subalpins, i que l’època de floració és al juny i juliol. Una descripció tècnica que, en totes les plantes que esmenta, més de tres-centes espècies, va acompanyada d’una magnífica fotografia en color. Somniar a través de la poesia i la lírica de Verdaguer tocant de peus a terra amb les dades científiques que aporta Barceló.
El segon llibre que vull comentar té un títol prou eloqüent: Pardals al cap. L’autor, l’ornitòleg i escriptor polonès Stanislaw Lubienski, sent una fascinació immensa pels ocells i la transmet en totes i cadascuna de les frases del seu llibre. Ens aporta apunts d’història, de música, de pintura, de cinema i de política, entre d’altres, vinculats sempre al món de les aus. S’esplaia, per exemple, en l’emblemàtica pel·lícula de Hitchcock, en com algunes persones tancades en camps de presoners observen les aus com a símbol alliberador que els permet somniar sense deixar de tenir els peus a terra i en el que considera que és la veritable història que s’amaga rere l’autèntic James Bond. Un altre exemple enlluernador de com els pardals del cap poden coexistir amb tocar de peus a terra.
