Una veu amb aroma

De Júlia Blum no en sabem gaire cosa: que és una jove cantant i compositora barcelonina de 26 anys, que no es diu Júlia Blum –curiosament, hi ha una cantant californiana, jueva ortodoxa, amb el mateix nom i que li dobla l’edat–, però que vol mantenir el seu cognom real en l’òrbita privada, i que ha publicat un dels grans discos de pop del 2023 a Catalunya, Vainilla, el seu debut de llarg després d’haver llançat diversos singles i l’EP Sobre la marxa des del 2021, quan va irrompre a les plataformes digitals, en alguns casos col·laborat amb altres artistes com ara Sara Roy, Koers, Sexenni i Gigi Ros. “Sí, aquest és un projecte força novell, un fetus que va creixent”, diu ella. “Li dedico moltes hores, hi treballo a diari i estic picant pedra constantment”, afegeix.

Vainilla és un disc que sona molt actual però al mateix es desvincula de les línies sonores que dominen aquest 2023: la veu diàfana de la Júlia sona gairebé sempre natural, sense l’excessiu tractament electrònic que ara està de moda, i la seva música és més melòdica o rítmica segons el tema, però el conjunt es manté dins dels principis estètics del pop clàssic portats al segle XXI. Són deu cançons curtes, que en conjunt no arriben a superar els 25 minuts de música, amb títols com ara Cançons amb títols llargs , Nomeolvides i No és la meva vida, la cançó que obre el disc amb una espècie de declaració de principis que parla d’una relació, però és aplicable a altres coses: “Que això no és el que vull / que no és la meva vida / que jo sé on vull anar / que no és el que a mi em crida.” Sí, ella sap el que vol.

Tant al segon tema, Vanilla, com al tercer, l’hedonista Un poquet de wine, hi apareix reflectit l’olor de vainilla. “Tots els temes els vaig compondre al voltant d’uns mesos concrets en què em va donar molt per l’olor de vainilla, per exemple al te. Per a mi vainilla és una paraula molt estètica –també volia un títol bilingüe– que engloba tots aquells mesos, i he intentat transmetre aquesta dolçor a les cançons.” Al disc hi ha un parell de temes en castellà, l’esmentat Nomeolvides i el ballable Yanosé, que en realitat és bilingüe (Janosé) i passa amb naturalitat d’un idioma a l’altre. “Estic escoltant molts artistes diferents gràcies a l’algoritme i això també comporta varietat lingüística. Mai no havia escrit en castellà fins ara i m’ha agradat l’experiència, però no sé si ho seguiré fent. En el meu cas ha sorgit així, d’una manera espontània.”

El productor de Vainilla és Abel Fuster, més conegut com Scotty DK, que ha treballat amb Pol Bordas, Spxxn P, Aiala i altres artistes emergents que estan protagonitzant el gran relleu generacional de l’escena catalana, com la mateixa Júlia Blum. Ella també s’està obrint altres camins, com ara la literatura: aquest any també ha publicat el llibre Contes sobre la marxa, amb el nou segell infantil i juvenil Inuk d’Ara Llibres, en el qual l’autora adapta contes tradicionals a la realitat i als valors dels nens i nenes d’avui. “Són textos molt lírics, com si fossin cançonetes per llegir”, diu Blum .