BALLAR, RIURE, VIURE

El segon disc de Beals The Band és una grata sorpresa. Fem un pensa és el primer àlbum de d’aquest trio de pop-dance barceloní cantat íntegrament en català, després d’haver debutat en anglès amb Use protection, publicat la tardor del 2019, poques setmanes abans que la pandèmia ens confinés i ens fes entrar de cop en l’era de la protecció forçada de les mascaretes. Així ho recorda Àlex Murga, cantant i teclista de Beals The Band, la formació que completen Dany Valcárcel (guitarra) i Albert Monsalve (guitarra), tres músics versàtils i amb sentit de l’humor, com ho demostren sovint a les fotografies i videoclips promocionals. “Fa molts anys que estem junts i mai no ens hem barallat. La convivència també passa per riure i passar-s’ho bé”, remarca el cantant. Però el grup també té un vessant més seriós, de compromís, ja des del seu nom, que fa referència a la síndrome de Beals, la malaltia minoritària que té l’Àlex. “L’objectiu és que la gent sàpiga que això existeix.”

L’estil de Beals The Band, amb influències del “neofunk i l’R&B més contemporani, però sense perdre de vista els clàssics del gènere”, s’ha escoltat poc en català fins ara per manca de tradició i excés de prejudicis, però el trio ha aconseguit a Fem un pensa que el resultat soni tan natural com efectiu, ja des dels primers singles que es van anar avançant del disc, amb títols com Ara toca viure , Jo he decidit, Deixa un missatge i Joc fred, cançons que conviden a ballar però també a reflexionar. “Generalment les nostres cançons parlen d’acceptar-se a un mateix, sobretot quan les situacions et superen, com ens va passar en plena pandèmia. Volem transmetre que res no ens ha d’aturar, que segurament no tot anirà bé, però sigui com sigui, has de gaudir de la vida.”

Musicalment, Beals The Band ha tingut un bon aliat en aquest disc, que ha estat coproduït amb el grup per Mario Patiño de L’Atlàntida Estudi de Barcelona. “Fins ara tot havia estat producció pròpia, però en aquest cas en Mario ens ha ajudat a aconseguir la sonoritat que buscàvem, amb l’objectiu d’assolir el millor producte possible”, afirma Murga, que afegeix com a referents citats al full promocional del disc –Coldplay, Bruno Mars, Dua Lipa o Childish Gambino– els noms de “George Michael, Michael Jackson i qualsevol producció de Quincy Jones”. Paraules majors i referents d’altura per a un grup que, amb molt menys pressupost que les grans produccions nord-americanes, ha aconseguit resultats excel·lents, infal·libles a la pista de ball.

De moment, estan satisfets de la bona recepció que han tingut les seves noves cançons en català, amb missatges que arriben millor al seu públic potencial. “Ha estat un treball llarg, fent sempre petits passos amb l’únic objectiu de gaudir de tot el que fem. I ara és molt satisfactori comprovar que a la gent li ha agradat aquest nou disc en català, que ha tingut molt bona acollida. No omplirem un Sant Jordi, això ho tenim clar, però volem preparar un bon directe per presentar el disc d’una manera digna.”