Opinió
POMPEU FABRA A SANTUTXU
Al primer pis d’un xalet de la zona alta de Bilbao (abans “carrer de santa Clara, núm. 6” i avui “carrer de Zabalbide”, a Santutxu), hi van viure els Fabra
Ja fa cinc anys de l’Any Pompeu Fabra i, per tant, ja fa cinc anys de la primera ruta Pompeu Fabra a Bilbao. Vam començar al teatre Arriaga, vam passar per la plaça Miguel de Unamuno i també per la plaça Nova i vam arribar fins a l’estació d’Abando, per la Gran Via i per l’eixample de la ciutat. Vam anar, entre d’altres, al carrer de Los Heros, a Ajuriaguerra (en temps de Fabra, carrer d’Espartero), a la plaça de la Casilla... Hi vam trobar un Fabra treballador, anant amunt i avall, de la feina a casa i de casa a la feina.
Però l’última adreça de Pompeu Fabra al País Basc, la de Begoña, no la teníem gens delimitada. Fabra s’hi va estar probablement un any, entre els últims mesos del 1911 i el primer semestre del 1912. “Begoña és un poblet dalt d’un turó que al cim planeja.” Ho va escriure Artur Bladé Desumvila el 1965. “Ara ja s’hi pot anar en tramvia, però en aquella època [quan hi va viure Fabra i durant una pila d’anys del segle XX] calia pujar unes escales que no s’acabaven mai, o bé prendre un camí costerut que serpejava entre vinyes, les vinyes d’on surt el txacolí. A mi, Begoña, més que un poble, em feia l’efecte d’un santuari. I ho és, realment. Les cases escampades, una ací, l’altra allà, enmig del paisatge pintoresc, tenien molt d’encís. De dalt del turó es veia Bilbao i la via del tren entre fums i boires.”
En temps de Fabra, Begoña era un elizate o vila independent de Bilbao (i no es va agregar a Bilbao fins al 1925). Mònica Montserrat i jo mateix, els responsables de la ruta Pompeu Fabra a Bilbao, sabíem que Fabra i família havien viscut al carrer de Santa Clara, núm. 6, 1r pis, a Begoña, però no aconseguíem lligar aquesta adreça amb la realitat de “cases escampades, una ací, l’altra allà”.
Doncs vet aquí el desllorigador: la tardor del 2022, dos investigadors de Begoña (és a dir, dos matzorris), Alex Urkaregi i Esteban Kadarso, van trobar una dada aparentment aliena a Fabra, als arxius municipals de Bilbao: el 16 de gener del 1924 Juan E. de Orue i Jauregui va morir, a 89 anys, al carrer de Santa Clara, núm. 6, de Begoña: “Se recoge el duelo para llevar el cadáver, en el funeral, en la calle Santa Clara 6, en el chalet, y para los funerales se recoge y se despide en la iglesia.”
El xalet era el palau Orue, propietat de Juan E. de Orue, que entre el 1937 i el 1942 va hostatjar una presó per a dones en temps de guerra –Bilbao va homenatjar fa pocs mesos les dones allí tancades–. Encara més tard, el xalet va acollir la clínica d’especialitats mèdiques Santa Marta, fins que va ser enderrocat el 1968 perquè Begoña creixia molt i calia aprofitar el terreny per fer-hi blocs de pisos.
En el primer pis d’aquest xalet de la zona alta de Bilbao (abans “carrer de santa Clara, núm. 6” i avui “carrer de Zabalbide”, a Santutxu) hi van viure els Fabra, que probablement tenien de veïns els mateixos Orue, o el mateix propietari o potser algun dels seus tres fills. El 1965, Bladé Desumvila encara hauria pogut trepitjar el xalet i part dels 7.000 metres quadrats que pertanyien a la finca, alguns dels quals eren vinyes de txacolí. Potser li hauria fet gràcia saber que en aquesta adreça hi va néixer Dolors Fabra Mestre, la filla petita dels Fabra, el 21 de febrer del 1912.
Devem la troballa a l’interès i a la perícia de Kepa Sarasola, director de la Universitat Basca d’Estiu (2018-2023), professor de la Facultat d’Informàtica del País Basc i seguidor de la trajectòria de Pompeu Fabra a Bilbao. Sarasola, fill de Begoña, va estirar el fil a partir del nom del carrer i va saber lligar caps. Ara fa poc ha publicat la informació essencial d’aquest article a uriola.eus, un web en basc que recull notícies de Bilbao i els seus barris.
Sarasola ens escriu per fer-nos-ho saber i ell mateix en destaca una casualitat: entre el 1978 i el 2014, on hi havia hagut el xalet, va funcionar una ikastola. “Al mateix lloc on Fabra va treballar per recuperar la llengua catalana, la ikastola Karmelo va fer una feina pionera per recuperar la llengua basca a Santutxu.”
Ara només ens faltaria tenir la prova definitiva que Pompeu Fabra, a part d’anar als frontons bilbaïns –n’hi havia un no gaire lluny del xalet–, també es va interessar per la llengua basca, i que en coneixia i deia les expressions més comunes. Tant de bo. De moment, ja sabem que hi ha força possibilitats que conegués Carlos Orue Olabarria (1871-1934), un dels fills del patriarca que va viure al xalet del seu pare –i també en un altre de davant de l’església–, alcalde de Begoña en un parell d’ocasions, nacionalista i gendre de la gran fotògrafa de Bilbao: Eulalia Abaitua.
L’estada a Bilbao va ser molt productiva per a Pompeu Fabra: hi va escriure la major part dels articles erudits i també la seva gramàtica més completa, la del 1912. Són set textos: La representació de la l palatal en català (1903), Sil·labari català (1904), Tractat d’ortografia catalana (1904), Les e toniques du catalan (1906), Qüestions d’ortografia catalana (1906. Ponència presentada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana), Qüestions de gramàtica catalana (1911, articles publicats al diari El Poble Català entre el 1907 i el 1908) i Gramática de la lengua catalana (1912).
Ezkerrik asko, Kepa. Ibilbide bat egiteke dugu.