Junts són més grans
L’associació d’editorials independents Llegir en Català arriba als deu anys ocupant “un espai central en el món editorial”. “Tots junts fem una gran editorial”, diu el seu president
FRANCESC GIL-LLUCH
“Contra tot pronòstic, la lectura en català augmenta. No tant com voldríem, però dècima a dècima, va pujant cada any ”Un grup d’editorials petites i mitjanes que tot just començaven a funcionar fa deu anys, amb més ganes que grans mitjans, i en un context de tímida sortida d’una crisi econòmica ferotge, van pensar “que les coses podien funcionar d’una altra manera”, basada en la col·laboració: “Vam creure que no érem competència, sinó que ajuntant-nos podíem arribar millor als lectors”, explica Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar i president actual de l’associació Llegir en Català, nom que aglutina aquelles editorials independents (primer eren deu i ara en són dotze) que, passada una dècada, han acabat ocupant “un espai molt central en el món editorial en català”: “Som poca gent amb molta feina, però amb contacte directe amb el sector, els lectors i els mitjans de comunicació”, segons Gil-Lluch. Ara, coincidint amb La Setmana del Llibre en Català –al Moll de la Fusta de Barcelona–, celebren la primera dècada, i pròximament, en una data per concretar, faran una celebració pública.
Llegir en Català està formada per dotze editorials: L’Agulla Daurada, L’Avenç, Chronos, Clandestina, Duna, Indòmita, Les Hores, Mai Més, Raig Verd, Saldonar, Sembra Llibres i Tigre de Paper, que mantenen la seva personalitat però comparteixen serveis i assessorament, participen en fires i impulsen accions conjuntes per guanyar visibilitat i, a la vegada, enfortir el sector. Entre totes abasten gairebé tots els gèneres i fins i tot alguns dels segells de Llegir en Català “han contribuït” a potenciar gèneres com la ciència-ficció, la novel·la negra o el periodisme narratiu, segons Gil-Lluch.
En un primer moment, l’objectiu era difondre les respectives novetats en un blog a internet, que aviat es va convertir en el web Llegir en Català. I la seva presència a les xarxes socials no ha parat de créixer (a Twitter tenen més de 20.000 seguidors). “Tots junts fem una gran editorial”, destaca Gil-Lluch, per a qui algunes de les claus de l’èxit de l’entitat són valors com la col·laboració, la generositat i la implicació dels seus membres.
“Tenim un grapat de llibres per oferir a la nostra societat; per la qualitat i per la seva incidència, són molt remarcables”, diu qui és el tercer president de l’associació. La primera va ser Laura Huerga, editora de Raig Verd. Ella va llançar una primera convocatòria entre els editors independents que publicaven en català en aquell moment “per veure si es podia crear una sinergia”: “La resposta va ser molt positiva i de seguida ens vam constituir com a associació per donar a conèixer les novetats i els llibres de fons.” L’evolució ha estat “molt bonica i útil”: “Tots hem crescut i ens hem enfortit i ens fem millors els uns als altres; les editorials han crescut no només pel que fa al nombre de publicacions, sinó pel que fa a la seva influència.” “El projecte ha estat possible gràcies a la confiança i a la generositat dels uns amb els altres”, va remarcar durant la presentació del desè aniversari de l’entitat. “En aquests deu anys, el llibre en català ha millorat molt. Hem ampliat possibilitats i gèneres i hem sortit dels marcs clàssics de la literatura catalana”, remarca.
La segona presidenta va ser Núria Iceta (L’Avenç), que ara també celebra el recorregut d’una associació que ha trobat una bona manera de treballar de manera conjunta amb els seus integrants. “No som les úniques editorials ni les millors, però sí que hem creat una manera molt útil de treballar per al sector”, assenyala. És evident que tots els segells tenen un objectiu comercial comú: vendre llibres, però asseguren que no volen dedicar-se només a això, “sinó a fer una contribució al conjunt del sector”. Entre d’altres, destaca la cooperació amb llibreries, biblioteques o centres escolars. “El nostre funcionament és, si fa o no fa, com un pentàgon, les cares del qual estan formades per lectors, llibreters, biblioteques, l’administració..., tots els agents que formen la cadena del llibre.” Una de les aportacions de l’associació ha estat la de visibilitzar la feina dels traductors: les editorials van acordar posar i difondre els noms dels traductors a la coberta i la biografia, a la solapa. “Ara això ja està bastant generalitzat, però vam ser els primers a establir-ho com un fet indispensable”, segons l’expresidenta.
En l’àmbit de l’educació, les males dades generals sobre competències bàsiques en comprensió lectora s’ageganten en el cas de la llengua catalana: “Crec que la baixa comprensió lectora afecta qualsevol llengua, però en el cas del català, com que és una llengua més desafavorida, aquest dèficit de comprensió lectora es dona de forma més evident.”
Algunes de les iniciatives que han dut a terme en aquesta dècada són el llançament d’un club de lectura virtual (a través de Telegram, els lectors participen en la lectura d’un llibre cada mes, conduit per l’editor, l’autor o el traductor); el projecte Llegir en Català a l’Escola (les editorials difonen conjuntament les novetats i creen guies autodidàctiques de lectura per treballar a l’aula); la publicació conjunta, l’any 2017, del llibre Vols dir que som això?, un relat de vint-i-cinc peces literàries sobre objectes quotidians per conèixer i entendre la cultura catalana, amb autors de les editorials de l’associació o escriptors propers, i, entre d’altres, l’edició del llibre de La Marató de TV3, l’any 2015. L’any 2014 l’entitat va rebre el 14è Premi Lletra “pel coratge i la decisió de les editorials petites de fer-se un lloc en el mercat”. El 2017, l’associació també es va integrar a l’Associació Internacional dels Editors Independents, que acull més de 400 segells d’arreu del món, premiada a la Fira de Frankfurt.
Sobre les dificultats que han sacsejat Llegir en Català en aquests deu anys de funcionament, Gil-Lluch explica que quan van crear l’associació van patir-ne “d’emocionals i de culturals”. “Et movies en un entorn de negativitat. No entenien que en plena crisi econòmica estiguessis obrint una nova finestra”, va recordar. Un altre sotrac va ser el que van provocar les restriccions derivades de la pandèmia de la covid, perquè les activitats i els compromisos de l’entitat van haver de posar el fre.
La complicitat i la col·laboració entre els dotze segells editorials, cadascú amb el seu catàleg ben definit, els han permès ampliar el focus i fer-se més visibles: “L’atenció que rebem per part de la premsa és superior al que ens tocaria individualment per la nostra dimensió. Hem fet un canvi molt important, i això ens dona força”, assenyala la primera presidenta de l’associació.