Arts visuals

Desig i poder

L’artista catalana Susanna Inglada, que viu als Països Baixos, presenta la seva primera exposició individual a Catalunya. Un muntatge sobre les relacions entre desig i poder

SENSE SENTÈNCIES
“Inglada explora els rols de la dona dins el patriarcat, però no hi ha missatges absolutistes, sinó matisos i contradiccions”

L’artista Susanna Inglada (Banyeres del Penedès, 1983) viu i treballa des de fa anys a Amsterdam (Països Baixos) i és allà on ha desenvolupat bona part de la seva carrera artística i des d’on s’ha guanyat el reconeixement internacional. Però ara ha inaugurat la seva primera exposició individual a Catalunya. El Mèdol, el Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, exposa fins al 12 de novembre la mostra monogràfica Is this desire? (‘És això, el desig?’), un muntatge que qüestiona el poder, que explora l’imaginari i l’estètica del poder econòmic, polític i burocràtic a través dels cossos i la seva relació amb el desig. Ho fa amb dibuixos i pintures expandits, que semblen escultures.

Durant la seva residència artística a l’Acadèmia d’Espanya a Roma, Susanna Inglada va poder contemplar de prop les grans obres icòniques de l’art clàssic, del Renaixement i del Barroc. Explica que la va violentar adonar-se de com d’integrat i normalitzat està el motiu de la violació i l’assetjament sexual a la dona en les representacions artístiques, en què sovint es descriu com a “rapte”. D’aquí han nascut algunes de les peces que ara exposa a Tarragona. Disposades a les parets i al terra de la Casa Canals, seu del Mèdol, s’hi poden veure dibuixos de mans de gran format que formen part de la sèrie Last Touch. Aquestes representacions s’inspiren en l’obra de Bernini El rapte de Prosèrpina (segle XVIII), que representa el segrest de la filla de Ceres i Júpiter per part de Plutó, que l’arrossega a la força fins a l’inframon, on ell regna. Susanna Inglada se centra en les mans masculines del grup escultòric de Bernini, que identifica amb la representació d’un patriarcat abusiu i violent, i les aïlla per presentar-les soles, grans i monstruoses, en diferents punt de l’espai expositiu, “com a exemples de força i tensió, debilitades i mòrbides, però encara amenaçadores”.

Inglada treballa el dibuix i la pintura “però no mitjançant mitjans tradicionals, sinó de forma expandida”, explica la comissària de la mostra, Alexandra Laudo. Més que dibuixos, les obres prenen un marcat caràcter escultòric, com si configuressin una escenografia: “Es nota la seva vinculació amb les arts escèniques”, assenyala Laudo. Tot i que, per experimentar amb altres materials, també exposa una obra tèxtil, l’artista treballa sobretot amb paper: un material fràgil i mal·leable, al qual dota de tridimensionalitat, d’aquí que s’apropi a l’escultura i a l’escenografia. “Les obres ens apel·len com ho podrien fer algunes escenografies, però aquí no hi ha distància, com en el teatre, sinó que ens hi introduïm; són com personatges que dialoguen amb nosaltres”, segons la comissària. Per exemple, els dibuixos de gran format que componen l’obra The City estan situats a dues parets oposades, formant un díptic que el visitant ha de creuar per continuar el recorregut expositiu. A cadascuna hi apareixen diverses figures femenines i, enmig, uns personatges masculins “sense que quedi clar si aquestes dones els sostenen perquè no es desplomin o si, al contrari, intenten propiciar-ne la caiguda”. En aquestes obres de la sèrie La Ciutat, com en d’altres que s’exposen al mateix espai, Inglada indaga sobra la relació entre l’individu i la massa, i l’asfíxia que patim avui en dia”, segons Inglada. Al dibuix Crowd X, en el qual l’artista pren com a referència l’assaig d’Elias Canetti Massa i poder, representa una amalgama de cossos humans, dels quals principalment són visibles les cames, els braços i les mans. És impossible distingir els límits que les separen i les individualitzen.

Els rostres i les extremitats entrellaçades, les expressions facials i fins i tot la seva monstruositat carreguen les obres d’expressivitat i dramatisme. “Les obres tenen una potència emotiva molt gran; hi ha reflexió en el seu treball, però també molta bellesa”, afegeix Alexandra Laudo.

CONTRASTOS

Repartides pels diferents nivells expositius del Mèdol, s’hi despleguen altres peces que aprofundeixen en la representació dels arquetips masculins, en la seva gestualitat i les seves actituds, sovint caricaturitzant-los, mostrant-los ridículs i afeblits. La mateixa Inglada explica que li agrada “el contrast entre la brutalitat i la fragilitat”.

Una de les poques obres en què no hi ha representat el cos humà és la instal·lació It’s you. Presenta un conjunt d’elements vegetals de gran format, que no neixen de la terra, sinó que pengen del sostre i cauen sobre el visitant. L’artista explica que aquesta obra la va pensar després d’escoltar una xerrada d’una teixidora d’un poble indígena colombià, “que explicava que per al seu poble la naturalesa no és una entitat que s’hagi de dominar i explotar, sinó un ésser més del grup”.

La comissària Alexandra Laudo cita el pensador francès Jean Françoise Lyotard per explicar el dubte que planteja l’exposició Is this desire?: “El desig pot ser una motivació creativa i motora, una força disruptiva i alliberadora, un impuls que empeny cap al desbordament. Però com que és una tendència a l’assoliment i a la possessió, el desig també podreix i reforça les dinàmiques de l’economia i la societat neoliberals. Alhora, aquestes dinàmiques transformen el nostre desig en un impuls de productivitat i consum”, afirma. Per a la comissària, Inglada explora “els rols de la dona dins el patriarcat, però no hi ha missatges absolutistes o tancats, sinó que hi ha matisos i contradiccions”.

“El treball de Susanna Inglada s’ha llaurat un reconeixement important a l’estranger. L’exposició monogràfica al Mèdol és una gran oportunitat per tornar a casa i captivar-nos amb l’originalitat i la personalitat dels seus talents”, explica Vicent Fibla, el director del Mèdol, que indica que la intenció del centre d’art és “donar veu i mirades contemporànies a temes d’actualitat”. Igualment, la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, va destacar durant la presentació de la mostra “la intensa projecció internacional de l’artista i la manera com aconsegueix a partir del fet més analògic com és dibuixar amb la mà, parlar d’allò més global com el poder, el gènere, la violència o les relacions humanes”. Per a la regidora, l’obra d’Inglada entra de ple en la realitat que vivim, amb fets com el cas Rubiales, que marca l’actualitat informativa: “Vivim uns dies en què es debat sobre les relacions de poder o el que és una aproximació apropiada, o no, entre els cossos.”

La penedesenca Susanna Inglada és llicenciada en Belles Arts (UB), diplomada en Arts Aplicades al Mur per l’Escola d’Art de Tarragona, màster a l’Institut Frankr Mohr de Groningen (Països Baixos) i postgrau en Estudis Avançats i Recerca Basada en la Pràctica d’Arts Visuals a HISK (Gant, Bèlgica), i ha rebut diversos reconeixements: ha estat nominada al Premi George Verbergstipendium (2013) i al Prix the Rome d’Amsterdam (2019); va rebre el segon Premi Guasch Couranty de pintura (2018), el Premi Generaciones (2019) i el Premi Scheffer del Museu de Dordrechts (2020). Durant els darrers anys, ha fet diverses residències artístiques en institucions d’Europa i Amèrica.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor