CÀNTERS DE TRADICIÓ

Tornem a parlar en aquestes pàgines de la mirada que tota una generació d’artistes de casa nostra, sobretot dones artistes, fan de la tradició. En aquest cas és Carola Ortiz, natural de Terrassa i graduada en clarinet clàssic i cant jazzístic a l’ESMUC, que, a Cantareras (Segell Microscopi), aporta el seu enfocament a un recull de cançons i romanços de tradició oral femenina de la península Ibèrica. “És com si les àvies a qui vaig escoltar cantar quan prenia contacte amb aquestes cançons a través d’arxius, discos o enregistraments a YouTube s’hagin pogut expressar a través meu”, diu Ortiz, que va deixar “reposar” les cançons (“com el bon vi, com el llevat quan fas un pastís”) per poder entendre millor quina havia de ser la seva manera d’interpretar-les.

Amb un títol que evoca les dones que, durant segles, i en diferents punts del planeta, omplien les cànteres d’aigua a les fonts i els rius, Ortiz ressegueix els moments més importants dels cicles vitals de les dones d’abans en tornades com la tradicional valenciana L’angelet del vetlatori, la tarragonina Cançó de pandero lliure, la mallorquina Coir figues a nes figueral o el romanç de La donzella guerrera, molt popular al segle XV i del qual es troben versions en diferents llengües a diferents països de la mediterrània. “Volia contextualitzar aquestes cançons, però, en el món en què vivim”, assegura Ortiz, que fa notar que la majoria de textures electròniques que salpiquen el disc venen dels sàmplers i efectes que s’han aplicat a instruments com el pandero i el clarinet o, fins i tot, estris com per exemple una paella i un raspall. “És un tema que em va interessar mol treballar amb el productor [Mario G. Cortizo, percussionista i artista sonor], que ve d’un món electroacústic i experimental i mai fins ara havia produït a cap cantant.”

Els viatges de Carola Ortiz, que en les notes promocionals de Cantareras es defineix com a “investigadora musical multiforme”, per Turquia, Grècia i els Balcans, així com el seu contacte, ja des dels seus temps a l’ESMUC, amb artistes sonors experimentals, marquen bona part de la intenció del disc. Però, segurament, no exisitiria un projecte com Cantareras, fet amb el suport, entre altres organismes, de la Fira Mediterrània de Manresa i el centre gironí de suport a la creació musical La Marfà, si, abans, Carola Ortiz no hagués passat per Coetus, orquestra de percussions ibèriques ideada per Aleix Tobias fonamental per entendre l’eclosió d’aquest tipus d’aventures els últims anys no únicament a Catalunya sinó a tot l’Estat. “Coetus va marcar un abans i un després i no sé si, en l’àmbit institucional, per exemple, això s’ha reconegut prou. Hi ha qui diu que Rodrigo Cuevas es va inspirar directament en Coetus i, a mi, fins i tot hi ha qui em coneix bàsicament per un vídeo d’un concert a Galícia que circula per YouTube. Coetus és un grup que ens va fer reconnectar amb un món que desconeixíem.”

Carola Ortiz presentarà Cantareras aquest dissabte, 18 de novembre, a Argentona i espera poder-ho fer els pròxims mesos a Barcelona, entre altres dates pendents d’anunciar.