Pantalla

L’àngel Ferrater, al cinema

L’any Gabriel Ferrater encara cueja, amb l’estrena del llargmetratge ‘Teoria dels cossos’, de J.R. Armadàs, candidata a millor pel·lícula i a millor direcció novell als Gaudí. Al film hi plana la figura del poeta i assagista

LA PROESA
“Que el film arribi als cinemes és una proesa, perquè està rodada en llengua catalana i perquè no hi surt Barcelona”

Que el llargmetratge Teoria dels cossos (Impulsa Film), una de les candidates a millor pel·lícula als Premis Gaudí 2024, arribi als cinemes “és una proesa”, segons el seu director, Joan Ramon Armadàs Monclús. Primer, “perquè està rodada en llengua catalana”, i segon, “perquè no hi surt Barcelona”. I Barcelona no hi surt perquè la pel·lícula té com a localitzacions principals les ciutats del naixement (Reus) i la mort (Sant Cugat del Vallès) del poeta i assagista Gabriel Ferrater (1922-1972), que és “com l’àngel de la guarda” dels protagonistes del film, segons va explicar Armadàs en la preestrena de la pel·lícula a Reus. L’estrena als cinemes està prevista per al 27 de desembre.

Teoria dels cossos –el títol coincideix amb un dels llibres del poeta reusenc– està del tot vinculada a l’Any Ferrater, que es va celebrar l’any passat coincidint amb els cent anys del naixement i els cinquanta anys de la mort del poeta. Ara, J.R. Armadàs, amb Santi Lapeira al guió, ha volgut portar al cinema una “comèdia romàntica”, protagonitzada pels actors Miquel Sitjà i Ilvana Miño. Ell, en el paper de director de la Biblioteca Municipal de Sant Cugat, i ella, professora de literatura catalana de l’Institut Gabriel Ferrater. Tots dos entrellacen la pròpia història romàntica amb tot un seguit d’actes culturals relacionats amb l’Any Ferrater. Les lletres, i la cultura en general, són bons canals de conducció de les emocions, de l’amor.

El repartiment el completen les actrius Sònia Masuda i Mercè Rovira, en el paper de dues companyes de feina de la protagonista, i Juli Fàbregas, com a millor amic del bibliotecari. També hi ha col·laboracions especials dels actors Joan Frank Charansonnet i Ricard Balada, i de la periodista Maria Xinxó i l’actor Francesc Orella, que s’interpreten a ells mateixos.

Tant el director com part de l’equip tècnic o el mateix actor Miquel Sitjar ja tenen ben interioritzada la figura de Ferrater, perquè ja havien participat en dos curtmetratges relacionats amb el mateix autor reusenc. Però Teoria dels cossos és l’opera prima d’Armadàs a la gran pantalla. I comença bé, perquè a més de candidata a millor pel·lícula, també ho és a millor direcció novell als Gaudí, entre vint-i-tres candidats més. Competeix amb tretze pel·lícules més per estar entre les quatre nominades als premis, que es faran públiques el 12 de desembre.

El rodatge es va dur a terme al juny. Una de les escenes que més van posar a prova el director i l’equip de rodatge va ser la que es va gravar durant la festa major de Sant Pere de Reus. I una curiositat: un exemplar del llibre Teoria dels cossos és una primera edició que Ferrater va regalar a Marta Pessarrodona.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor