Viatge incert
Tot viatge exterior també ho és d’interior. Es poden conèixer persones, paisatges, costums i cultures que ens ajuden a formar-nos. Això quan el viatge és de turisme, de vacances, des de la superioritat –conscient o no– de la capacitat econòmica, del rol social que ens permet viatjar per pur gaudi. Molt bé, però què passa quan el viatge no té res d’atractiu? Quan significa deixar-ho tot –en sentit radical– enrere: família, amics, casa, records, felicitat... Què passa quan el viatge és una fugida per intentar preservar la vida? Doncs que l’aprenentatge és encara més gran. I ens pot esclafar. És salvatge. És inoblidable. És vital i, per tant, inevitable.
Això és el que narren els textos breus de Daniel Hernández Chambers i les il·lustracions colpidores de Federico Delicado al molt recomanable àlbum Un llarg viatge. Els autors ens mostren el trajecte paral·lel de dues oques i d’un grup d’humans, en la condició equiparable de bestioletes que pretenen sobreviure viatjant fins a un lloc millor. Les oques cap al sud i els refugiats cap al nord. Encara que aquest viatge comporti tota mena de perills, fins al punt que no sempre estigui garantit arribar a bon port. Mai més ben dit.
Un àlbum oportú per reflexionar sobre la tragèdia permanent que, des de fa anys, castiga desenes de milers de persones que fugen de la fam i la guerra a diferents punts de l’Àfrica i que, en massa casos, moren ofegats al mar o no són acceptats allà on sigui que aconsegueixen arribar.
Tant el text com les il·lustracions són poètics, delicats i contundents alhora, realistes però amb elements simbòlics. Un viatge que es fa massa curt.