Opinió

‘El setè segell’

La set­mana pas­sada, la Fil­mo­teca va cele­brar el cen­te­nari del nai­xe­ment del cine­asta Ing­mar Berg­man amb la pro­gra­mació del film El setè segell. La meva acom­pa­nyant defen­sava que Per­sona és millor film, però per­so­nal­ment sem­pre he cre­gut que la feina feta a El setè segell és una de les cul­mi­na­ci­ons del cinema del segle XX. La foto­gra­fia, l’actu­ació i l’impres­si­o­nant guió cons­tru­ei­xen un film per­fecte que con­ti­nua trans­me­tent un mis­satge tan actual com el que trans­me­tia fa sei­xanta anys, a la qual cosa també deu aju­dar la temàtica trac­tada: la sole­dat, la boge­ria i la incom­prensió davant la mort, temes als quals, com a huma­ni­tat, encara no ens hem sabut sos­treure.

Perquè el prin­ci­pal pro­ta­go­nista del film és la Mort, que accepta jugar una par­tida d’escacs amb el cava­ller Anto­nius Block, que vol sal­var la seva vida i saber què hi ha després de la mort a canvi de gua­nyar aquesta par­tida. Tota la pel·lícula és la par­tida final entre Anto­nius Block i la Mort. Una par­tida que s’acom­pa­nya de dife­rents moments d’epi­fa­nia del cava­ller, com el que té en com­par­tir un dinar de madui­xes i llet de cabra amb una família de come­di­ants que ell i el seu ini­gua­la­ble escu­der Jöns aca­ben de conèixer. L’ale­gria, la pau i la tran­quil·litat que des­pre­nen el dei­xen impres­si­o­nat i li pro­vo­quen una sen­sació que mai podrà obli­dar. Li arri­ben a l’ànima.

I és així, perquè, cap al final del film, deci­deix que és més impor­tant dis­treure la Mort amb el final de la par­tida –de manera que men­tres­tant els come­di­ants puguin esca­par–, que gua­nyar-la. Perd, sí, però aquests poden fugir del final funest que espera a tot el grup del cava­ller. I és que, al final, pot­ser l’única cosa que es pot fer és guar­dar els moments únics que et tro­bes, saber què és l’impor­tant que vols sal­var i tenir una acti­tud ale­gre i inno­cent davant la vida com la que té la família de come­di­ants. Ens pre­o­cu­pem per massa pro­ble­mes absurds, ter­re­nals i irre­so­lu­bles, i mai arri­bem a ser del tot cons­ci­ents que al final tots aca­ba­rem per­dent la par­tida.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.