VICTÒRIA

Com deia en l’arti­cle del mes de maig, sobre la neces­si­tat d’actuar arran de la sentència del TSJC del 25%, “o regu­lem o ens regu­len”. Calia apro­var una llei del Par­la­ment abans de la fi del ter­mini del 31 de maig donat pel TSJC per apli­car un mínim del 25% de cas­tellà a totes les aules del Prin­ci­pat. Tot i que van depas­sar el ter­mini, dos dies abans van acon­se­guir apro­var un decret llei del govern que fixava els cri­te­ris per als pro­jec­tes lingüístics dels cen­tres, i el mateix 31 de maig la Gene­ra­li­tat va pre­sen­tar un escrit dema­nant que es declarés que legal­ment era impos­si­ble apli­car la sentència per l’existència d’aquest decret llei, com així ho ha reco­ne­gut explícita­ment el TSJC.

L’1 de juliol, el TSJC va apro­var una pro­vidència per la qual reco­neix que la publi­cació de la llei del Par­la­ment i del decret llei del govern “deter­mi­nen la impos­si­bi­li­tat legal d’exe­cu­tar la sentència”, ja que “defi­nei­xen un model lingüístic en l’àmbit esco­lar que resulta incom­pa­ti­ble amb els paràmetres pre­sos en con­si­de­ració en la sentència” i, defen­sen, incom­pa­ti­ble també amb la juris­prudència i l’arti­cu­lat cons­ti­tu­ci­o­nal.

Recor­dem que van adme­tre com a part que podia dema­nar l’exe­cució de la sentència les asso­ci­a­ci­ons per al bilingüisme. El pla traçat pels supre­ma­cis­tes espa­nyols en con­tacte amb la judi­ca­tura s’anava mate­ri­a­lit­zant. I aques­tes matei­xes enti­tats pan­ta­lla van dema­nar al TSJC que s’exe­cutés igual­ment la sentència de manera imme­di­ata, que es multés coer­ci­ti­va­ment amb 1.500 euros dia­ris el con­se­ller men­tre no apliqués la sentència i que es reque­ris­sin les direc­ci­ons dels cen­tres a com­plir-la, alhora que es pre­gun­tava al Cons­ti­tu­ci­o­nal si aques­tes dues nor­mes amb rang de llei eren cons­ti­tu­ci­o­nals.

De moment, el TSJC només ha dema­nat que el Cons­ti­tu­ci­o­nal s’hi pro­nunciï; pro­ba­ble­ment farà un pro­nun­ci­a­ment inter­pre­ta­tiu d’aquí a no gai­res mesos, perquè els tem­pos van dife­rents si han d’empa­rar-te com a pres polític inde­pen­den­tista que si han de car­re­gar-se la immersió lingüística. No estan gaire con­tents, els gallar­dos defen­sors que els infants cata­lans no apren­guin la llen­gua pròpia i mino­rit­zada del país. Per això és bo par­lar de victòria. Par­cial, en espera del Cons­ti­tu­ci­o­nal i de la seva capa­ci­tat per sor­pren­dre’ns, però victòria.