ALLENDE

Cada 8 de gener, Isa­bel Allende comença a escriure les seves novel·les. Perquè resulta que el 8 de gener del 1981, quan Allende vivia a Veneçuela, la van tru­car des de Xile per dir-li que el seu avi s’estava morint. En aquell moment va deci­dir començar a escriure una carta per a ell, que més tard es va con­ver­tir, en la seva pri­mera novel·la, La casa de los espíritus, publi­cada el 1982. Va ser un lli­bre tan afor­tu­nat, que Allende va deci­dir man­te­nir aquesta data per començar els altres lli­bres, com si fos una crida perquè l’assistís la bona sort. Filla d’un diplomàtic, Allende va tenir una infància i una ado­lescència errants: va viure al Perú, Xile, Bolívia i el Líban abans de tor­nar a Xile i for­mar-hi una família. El seu peri­ple, però, no aca­ba­ria aquí perquè ja fa anys que viu, com a immi­grant, a Califòrnia. El cop de Pinoc­het, l’11 de setem­bre del 1973 la va empènyer a l’exili. D’entre les coses que es va endur, hi havia un tre­sor intan­gi­ble: la memòria, d’on va néixer aquesta novel·la ins­pi­ra­dora i cir­cu­lar. Cada nit, trans­for­mava els seus fami­li­ars en per­so­nat­ges de novel·la i tes­ti­mo­nis de la història. El com­promís d’Allende amb la història es mate­ri­a­litza amb la lite­ra­tura. Les seves obres posen en relleu la importància de la història com a deto­nant i embol­call d’històries amb rere­fons real però fictícies. En aquest sen­tit, és capaç de veure en les peti­tes històries, grans històries. Allende cul­tiva una fórmula incon­fu­si­ble: viure, guar­dar memòria, gene­rar-ne de nova i tor­nar a viure. Rei­vin­dica la capa­ci­tat de la lite­ra­tura per recu­pe­rar la memòria i per­me­tre reviure la vida, com una segona opor­tu­ni­tat. Des del punt de vista de l’immi­grant, encara adqui­reix més sen­tit aquesta volun­tat, i així ho expressa en gai­rebé totes les seves obres. La seva nar­ra­tiva té una màgia, una capa­ci­tat per embrui­xar una per­sona i con­ver­tir-la en lec­tora. I com a lec­tors ens con­vida a entrar en la història a través d’un mis­teriós inici, pre­ludi d’una trama clara i d’una nar­ra­tiva sen­si­tiva, sen­so­rial, emo­tiva, amb unes imat­ges sug­ge­ri­do­res gai­rebé oníriques i que són impos­si­ble d’obli­dar. Pen­seu que aquest cap de set­mana, Allende que creu que l’única pàtria a la qual es pot tor­nar és l’amor, n’està ges­tant una de nova.