ONU

Aquesta set­mana s’ha fet pública la decisió del Comitè de Drets Humans de l’ONU de con­dem­nar Espa­nya per vio­lació de drets fona­men­tals als ales­ho­res pre­sos pre­ven­tius Jun­que­ras, Romeva, Rull i Turull en res­posta a la seva demanda plan­te­jada a finals del 2018. Amb la presó pre­ven­tiva fins a la cele­bració del judici, se’ls van vul­ne­rar drets polítics a ells i als elec­tors que els havien esco­llit dipu­tats al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Se’ls van vul­ne­rar arbitrària­ment, en un abús de poder i com a revenja política, no dei­xant-los fer cam­pa­nya elec­to­ral ni exer­cir com a càrrecs elec­tes poste­ri­or­ment, ja que cap norma espa­nyola ho pre­veia ni ho pre­veu, ni “rao­na­ble ni objec­tiu” (com l’ONU diu en el seu escrit que hau­ria de ser el requi­sit per haver-ho pogut fer) ni de cap tipus.

Cal tenir ben pre­sents els esforços i l’acció de la diplomàcia espa­nyola i del poder polític espa­nyol a la UE per evi­tar posi­ci­o­na­ments com aquest, els dos del Grup de Tre­ball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària o els de l’Assem­blea Par­la­mentària del Con­sell d’Europa. Aquest fet encara dona més valor a les acci­ons empre­ses pels polítics i acti­vis­tes inde­pen­den­tis­tes cata­lans davant les instàncies inter­na­ci­o­nals, siguin les que siguin.

Com cal tenir pre­sent, evi­dent­ment, la inacció sis­temàtica dels poders espa­nyols davant dels posi­ci­o­na­ments i les deci­si­ons d’aquests ens. Ara bé, tot fa sedi­ment i lla­vor de futur. Es va gene­rant mate­rial impor­tant per al pro­ce­di­ment pen­dent al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans con­tra la sentència del Tri­bu­nal Suprem. I per als pro­ce­di­ments pen­dents de les més de 4.200 per­so­nes repre­sa­li­a­des i, espe­ci­al­ment, per al futur del movi­ment sobi­ra­nista, ja que les diver­ses deci­si­ons fins al moment en res­posta a les deman­des dels pre­sos i els exi­li­ats polítics inde­pen­den­tis­tes exi­gei­xen a l’Estat que pren­gui les mesu­res necessàries per evi­tar més vio­la­ci­ons de drets fona­men­tals. Tota pedra fa paret, no es pot dei­xar res (que pugui ser útil) per verd; cal mirar amb pers­pec­tiva de futur i enfor­tir la democràcia, les ins­ti­tu­ci­ons i les orga­nit­za­ci­ons polítiques i soci­als que afa­vo­rei­xen aquesta bata­lla de legi­ti­mació i de con­trol inter­na­ci­o­nal res­pecte de l’actu­ació de l’Estat espa­nyol.