Opinió

A fons

Esgotament

La política catalana ja no viu pendent del que passarà la propera Diada
Els ciutadans contemplen atònits com no es produeix cap acció política

Els cur­sos polítics fun­ci­o­nen, mal­grat les evi­dents diferències, com els esco­lars. Comen­cen al setem­bre i aca­ben al juliol. En l’àmbit català, la Diada marca l’inici del nou cicle polític. Sobre­tot durant els anys de l’ano­me­nat procés, quan l’Onze de Setem­bre era un termòmetre per cal­cu­lar la força del movi­ment inde­pen­den­tista i, fins i tot, per con­di­ci­o­nar el rumb i l’agenda política de par­tits i enti­tats. Cer­ta­ment, la política cata­lana ja no viu pen­dent del que pas­sarà la pro­pera Diada; el con­text ha can­viat, però els pro­ble­mes per­sis­tei­xen. Del xoc ins­ti­tu­ci­o­nal del 2017 hem pas­sat a una fase, de moment poc pro­duc­tiva, d’intent de diàleg entre el govern espa­nyol i el català.

Però Pedro Sánchez sap que la majo­ria que va per­me­tre la seva inves­ti­dura és ara una suma fràgil que l’obliga a nego­ciar cada votació. I Ara­gonès, mal­grat seguir apos­tant per la via nego­ci­a­dora, neces­sita resul­tats perquè ja s’entre­ve­uen a la can­to­nada les elec­ci­ons muni­ci­pals. L’exe­cu­tiu espa­nyol, des de fa unes set­ma­nes, s’ha ado­nat que EH Bildu pot con­ver­tir-se en el soci impres­cin­di­ble perquè lleis clau puguin tirar enda­vant. I això ha des­plaçat Esquerra com a soci pri­o­ri­tari, tot i que el PSOE encara con­fia que la for­mació de Gabriel Rufián doni suport als nous pres­su­pos­tos espa­nyols. I a Cata­lu­nya, els repu­bli­cans espe­ren que s’obri una etapa de des­ju­di­ci­a­lit­zació del con­flicte polític, perquè la llista de per­so­nes amb cau­ses pen­dents de resol­dre és llarga i altres líders seguei­xen a l’exili.

Alhora, a Cata­lu­nya, cal afe­gir-hi un altre tor­ce­braç: el del futur de la pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs. Se l’ha de sus­pen­dre de les seves fun­ci­ons quan se li obri judi­cial oral per cor­rupció, tal com esti­pula l’arti­cle 25.4 del regla­ment de la cam­bra? La polèmica està ser­vida. Aquest fet farà que torni a tron­to­llar la uni­tat del govern i, també, de tot l’espai inde­pen­den­tista. De fet, ni dins de Junts hi ha una posició unànime sobre com cal res­pon­dre a aquesta situ­ació. El grup més afí a Borràs con­si­dera que si ERC, començant pel mateix pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, no fa cos­tat a la pre­si­denta del Par­la­ment s’hau­ran de replan­te­jar el seu futur dins de l’exe­cu­tiu. En canvi, els con­se­llers de Junts no cre­uen que això els hagi de fer aban­do­nar la seva posició a la plaça Sant Jaume. Les ten­si­ons, les mira­des de reüll, els comen­ta­ris enve­ri­nats i les mal­fi­an­ces estan a l’ordre del dia. Perquè, mal­grat saber quan es va cons­ti­tuir aquesta legis­la­tura que aquest moment arri­ba­ria, ningú es va pre­o­cu­par de tenir un acord pac­tat o una solució que con­vencés totes les parts.

I això com­porta, ine­vi­ta­ble­ment, un des­gast, una sen­sació d’esgo­ta­ment entre els elec­tors, entre els ciu­ta­dans que con­tem­plen atònits com no es pro­du­eix cap acció política que per­meti seguir avançant en aquest labe­rint. Perquè les des­a­vi­nen­ces polítiques són legítimes, però hi ha moments que cal actuar amb con­tundència i pren­dre deci­si­ons. La política hi és per desen­re­dar nusos, pro­ble­mes, situ­a­ci­ons; per cedir quan, de retruc, això sig­ni­fica acon­se­guir altres guanys. Per tant, és com­pren­si­ble que l’actual con­jun­tura incen­tivi la des­a­fecció política, aug­menti l’escep­ti­cisme dels ciu­ta­dans envers els seus repre­sen­tats públics i generi un gruix de des­en­can­tats que rene­guen de qual­se­vol acció política. I aquest fet ja sabem a qui dona ales.

Totes les for­ces inten­ten maxi­mit­zar els seus rèdits, però els ciu­ta­dans bus­quen tan­gi­bi­li­tats i con­cre­ci­ons. Volen conèixer els avan­tat­ges d’apro­var uns comp­tes, les con­seqüències d’una reunió entre Sánchez i Ara­gonès o les impli­ca­ci­ons de man­te­nir o no una pre­si­denta del Par­la­ment acu­sada de cor­rupció. Volen res­pos­tes que per­me­tin traçar un procés d’evo­lució i can­vis. Perquè, de moment, pre­val la sen­sació de blo­queig, d’esgo­ta­ment. I quan algú està esgo­tat no sem­pre és fàcil cavar una nova trin­xera per actuar, una altra vegada, amb més força.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor