Nou cicle

Aquest set­ma­nari em va publi­car l’1 d’octu­bre l’arti­cle “Fi de cicle”, de relat i anàlisi ràpida dels fets esde­vin­guts el 27 i 28 de setem­bre durant el debat de política gene­ral i fins al ces­sa­ment del vice­pre­si­dent Puig­neró. Aca­bava dient que no ho havíem vist encara tot, i que fes­sin el favor de fer-nos la vida més fàcil i que gover­nes­sin per resol­dre pro­ble­mes. Entre dijous 29 de setem­bre i diu­menge 2 d’octu­bre, Junts insta el pre­si­dent a nego­ciar per recon­duir la situ­ació. Dimarts, 4 d’octu­bre, hi ha la dar­rera reunió del govern que va començar la legis­la­tura i el 5 d’octu­bre, sessió de con­trol al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en què Albert Batet el repta a resol­dre el pro­blema que no havia gene­rat. L’endemà i fins diven­dres, la militància de Junts és con­sul­tada i el 7 d’octu­bre deci­deix 55-45% que els con­se­llers de Junts sur­tin del govern. Nou dies amb el govern pen­jat (d’un fil, o no).

Dis­sabte 8 i diu­menge 9 d’octu­bre el pre­si­dent con­fec­ci­ona el nou govern, el fa públic, l’endemà el nomena i dimarts 11 pren pos­sessió i es reu­neix per pri­mera vegada. Qua­tre dies i govern enfi­lat. No hi ha temps a per­dre. Des d’ales­ho­res, el soroll s’ha allu­nyat del govern, molt en mino­ria i que suarà la can­sa­lada al Par­la­ment, però que governa, i s’ha con­cen­trat en l’exsoci.

Men­tre escric aquest arti­cle bull l’afer del compte de la falsa peri­o­dista Joana Mas­deu i s’incre­men­ten els ner­vis al vol­tant de la dimissió de Dal­ma­ses com a mem­bre de l’exe­cu­tiva de Junts, fins al punt que des de l’entorn de Borràs es fil­tra que es valora forçar un congrés extra­or­di­nari. Com deia, encara no ho hem vist tot, però si ser­veix de res, des de l’experiència política per­so­nal puc afir­mar que el soroll endogàmic, frac­ci­o­nari i auto­des­truc­tiu que se supura des d’un par­tit el debi­lita i l’allu­nya de l’elec­to­rat més cen­trat (que és majo­ria). L’espai elec­to­ral que havia repre­sen­tat l’opció con­ver­gent havia arri­bat a la majo­ria abso­luta i, després del canvi de rumb cap a l’inde­pen­den­tisme i el sobi­ra­nisme de la majo­ria del cata­la­nisme, tota la post­con­vergència té, per a mi, també la funció d’arros­se­gar-hi aquest espai. Ho està fent? Ho farà? El nou cicle d’Esquerra va cap a inten­tar demos­trar que és par­tit de (bon) govern i avenços sòlids en espais que no li eren pro­pi­cis. Cap on va el nou cicle de Junts?