Si no ens doneu la paraula, la robarem
A Catalunya es denuncien dues agressions sexuals al dia. I pujant, un 25% més en només cinc anys. Afegim-hi l’increment de violacions sota submissió química, una de cada tres. I a menors, vora el 25%. Dades oficials que no compten els centenars de silencis que encara pateix la nostra societat. Introspecció i culpabilització. La quimera d’esborrar i oblidar per no ser ni jutjada ni qüestionada. Sovint és aquesta la doble victimització que patim.
La violència sexual és un problema estructural, endèmic socialment. Però les dades són fredes, deshumanitzen i relativitzen. No són vides. En una societat on la carnassa alimenta mitjans, volem detalls i vídeos, per qüestionar-los recrear-nos-hi. I no són pocs els que entren en el fastigós joc de l’espectacle mediàtic. Aquest és el negoci. I la pedagogia.
És fàcil posar-se la toga i creure’s amb el dret moral de jutjar si hi ha atenuants físics (beguda, fumada, provocant) o espacials (de nit, sola). Sentencieu altivament que potser una dona és imprudent, que s’ho ha buscat, que no tenim dret a anar on, quan i com vulguem. Cultura de la por, poder de submissió. El focus sempre cap a elles, i amb això només feu que legitimar i fomentar la cultura de la violació. Elements que a ells els exculpen, a nosaltres ens estigmatitzen. És molt fàcil d’entendre: hi ha d’haver consentiment explícit. Punt.
La indignació a cada nou cas és el pòsit per a la reflexió col·lectiva i la lluita per un món millor. Feminista, sí. Trencar cadenes i fer nostra la nit. Alcem la veu com a damnificades d’unes relacions de poder injustes i desiguals. Escolteu-nos, perquè si no ens doneu la paraula, encara que sigui només per pal·liar el greuge històric i estructural que ens ha silenciat, la robarem.
Les mobilitzacions massives del 8 de març van arribar per quedar-se. El #MeToo i el #YoSiTeCreo són himnes. El feminisme és un projecte de vida, no una queixa, i nosaltres, les dones, ens hem convertit en un subjecte polític que vol construir un nou món amb la legitimitat col·lectivitzada com a instrument de poder. Tenim una oportunitat, la República, i la farem servir.