L’odissea espacial de Pedro Sánchez

Fer una moció de censura des d’un partit on et tallen l’herba sota els peus i amb suports parlamentaris fragmentats és somniar truites amb els ous a la mà. Però un cop conegut el seu primer govern –i probablement, l’únic–, és ben clar que si Pedro Sánchez no és als núvols, hi vol anar. Nomenar cap de la diplomàcia algú que fa ostentació de no practicar-la, que proposa desinfectar els que li porten la contrària i que s’exhibeix en manifestacions ultranacionalistes, farà desconfiar Europa i també enxerinar els catalans. Com posar al capdavant de Medi Ambient la persona a qui van colar el pla Castor i a Hisenda (i al FLA) la mà dreta (foradada) de Susana Díaz. Amb Pedro Duque, però, sí que l’ha encertat: és l’únic que el podrà anar a buscar quan una guitza l’enviï a l’espai sideral.