Respecte i llibertat
“El nen, per ser educat, necessita el camí lliure”, va deixar escrit Benaiges
El Museu Marítim de Barcelona ha resolt de manera poètica la promesa que el mestre Antoni Benaiges va fer als seus alumnes i que els falangistes no li van permetre dur a terme perquè el van assassinar a finals de juliol del 36. Ara, vuitanta-dos anys després, una exposició al museu del mar recrea la classe de Benaiges. L’educació era un dels pilars de la Segona República, perquè volia formar ciutadans lliures, i per això els mestres com Benaiges eren peces providencials. Després dels furibunds atacs que el govern del Partit Popular ha fet durant aquest curs a l’escola catalana, de la repressió i les acusacions d’adoctrinament contra alguns docents i centres, els volia recordar la figura d’aquest mestre republicà, Antoni Benaiges, conegut com el mestre que va prometre el mar.
Nascut a Mont-roig del Camp el 1903, Benaiges va ser destinat, el 1934, al poble burgalès de Bañuelos de Bureba, on va arribar disposat a aplicar a la seva petita escola rural la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i en l’ús de la impremta. Més que un ofici, l’ensenyament era la vida d’Antoni Benaiges. Entusiasme, passió i dedicació per ensenyar una nova manera de veure i viure la vida, però des de la perspectiva infantil. Davant de l’afany de la memorització, aquelles tècniques revolucionàries estimulaven l’aprenentatge, es potenciava la creació, l’acció i l’expressió lliure per donar el protagonisme als alumnes. També s’afavorien les feines en equip i l’aprenentatge cooperatiu dels nens. El professor es convertia en el seu col·laborador. “El nen, per ser educat, necessita el camí lliure”, va deixar escrit Benaiges. “Que pensin, que sentin i que estimin. Deixem-los ser nens. Respectem-los.” I el tercer ingredient era el mètode, unes tècniques avançades a l’època, com la d’utilitzar una impremta escolar per publicar uns quaderns en què els alumnes explicaven la seva vida. Una vida que hauria estat molt diferent si l’urpada franquista no els hagués pres un home que l’única cosa que ensenyava era respecte i llibertat.
