Els idus d’agost
Acabem de viure el primer aniversari dels atemptats islamistes contra Barcelona i Cambrils, del 17 i 18 d’agost del 2017. Commemoracions en què no s’ha volgut fer gaire merder polític, i en què s’ha volgut mantenir un perfil baix en record de les víctimes. Però... no seria millor per a les víctimes saber la veritat sobre tot el que va passar aquells dies?
Perquè el principal problema rau en el fet que a mitjan novembre ens vam assabentar que l’imam de Ripoll, cervell de la cèl·lula, havia treballat pel CNI en el passat sense que els Mossos ho sabessin. No era el primer cop que es detectaven relacions entre la seguretat espanyola i gihadistes, ja que l’any 2015 es va viure un escàndol policial quan dos membres del CNP van alertar una cèl·lula quan aquesta estava sent investigada pels Mossos –fet provat davant d’un jutge. L’Ajuntament de Barcelona, a petició del PDeCAT Barcelona, va aprovar una proposició per demanar a l’Estat que donés explicacions sobre la relació amb l’imam de Ripoll. Madrid va fer cas omís del mandat de l’Ajuntament de Barcelona i sempre s’ha negat a investigar res. Per què?
Però una altra cosa que no podem oblidar és que tant el Molt Honorable Conseller d’Interior Joaquim Forn com el major dels Mossos Josep Lluís Trapero van fer una feina excel·lent per resoldre aquella crisi, que tant els Mossos com la Guàrdia Urbana, els Bombers i el SEM van fer una tasca ciclòpia per salvar la gent i mantenir-la segura. Però hem de recordar que tant Forn com Trapero estan en espera de judici –un fins i tot fa deu mesos que està segrestat en presons– per part d’aquest Estat que es nega a investigar fins al fons l’assassinat de 16 persones en aquells atemptats.
Crec sincerament que si s’investigués la relació de l’imam de Ripoll amb la seguretat de l’Estat i a més es fessin públiques les gravacions de les juntes de seguretat dels dies posteriors a l’atemptat s’entendria millor la persecució contra Joaquim Forn i Josep Lluís Trapero.
Perquè només la veritat ens farà lliures.