Responsabilitat(s)
En el retiment de comptes i l’assoliment dels objectius no hi ha d’haver lloc per a la indulgència ni per a les excuses de mal pagador. En política, tampoc. Si no, són fum i una presa de pèl les crides i les proclames a la transparència i al poder de la gent. Com més autoexigència i més exigència a tothom que té alguna funció o responsabilitat cívica, social o política, més a prop d’assolir els objectius més complicats.
En moments de tanta complexitat, com els d’ara, si volem col·lectius madurs, cal tractar els col·lectius com a madurs més que mai. Si confiem en l’imprescindible apoderament popular, reforcem-lo brandant arguments i afrontant contradiccions i crítiques honestes. Liderem, horitzontalment, enxarxem-nos, confiem-nos, allunyem-nos del sectarisme. I deixeu-me dir que si algunes desenes de manifestants, un cop els convocants desconvoquen, continuen fent la seva al marge de les consignes dels convocants el primer d’octubre d’enguany, la responsabilitat no és ni del govern ni dels partits governamentals; és dels que fan la seva. Autoexigència per a tothom, posar-nos davant de les contradiccions i de les crítiques honestes, tothom. Seguim aquesta lliçó de l’1-O i del 3-O del 2017: les lluites compartides, en peu de pau, obertes de mans i de braços són les més fructíferes, perquè són inclusives. Deixen pòsit cívic, aprenentatge de ciutadania.
I deixeu-me dir que no vull perdre de vista mai, mai, que si al Parlament aquests dies el debat que ha traspuat ha estat més el de la substitució de diputats “suspesos” que el de les propostes per al nou curs polític, la responsabilitat originària és de l’arbitrarietat del jutge instructor del Suprem, del setge a la sobirania del Parlament. La secundària, dels que han de parlar i acordar més que gesticular mirant de reüll unes noves eleccions que no durien enlloc; la campanya permanent no és el que cal ni el que molts volem. En el retiment de comptes i en l’assoliment dels objectius no hi ha d’haver lloc per a les excuses de mal pagador. Però no perdem de vista la dificultat i la magnitud dels obstacles i de les travetes. Que, almenys, no siguin autogols.
