Nosaltres també podem
Fa deu anys del discurs del “yes, we can” i estaria bé que les files independentistes el llegissin
Ara fa deu anys del “yes, we can”, l’eslògan que va portar Barack Obama a la Casa Blanca, el 4 de novembre del 2008. A propòsit d’aquesta efemèride, m’he llegit el discurs que Obama va fer per agrair la victòria als decisius caucus d’Iowa en què va entonar per primera vegada allò de “yes, we can”. Diuen que Obama no n’estava gens convençut d’aquesta frase que atresorava tot el seu pensament i la capacitat real de fer canviar un país, però que va ser la seva dona, Michelle, que li va dir que aquella expressió tan senzilla era el missatge que connectava amb la voluntat de canvi de tot un país. Ras, curt, senzill i efectiu. Llegir aquest discurs és un exercici que no seria sobrer que fessin des de les files independentistes. Crec que hi ha moltes parts de l’argumentari d’Obama que tant ERC, com JxCat com la CUP es podrien fer seves si el que realment es vol és eixamplar la base republicana per sumar i unir esforços en la consecució del canvi real, de convertir un país sotmès en un de lliure, una autonomia en una república.
Sí, nosaltres també podem, però ens ho hem de creure i hem de recórrer tots i cadascun dels racons del país per, una vegada més, explicar per què val la pena que fem república. Que aquella marxa pels drets civils i fonamentals que demanava el president Torra, ara fa uns mesos, es converteixi en un recorregut per la república i que s’aturi a cada poble i cada ciutat per engrescar a fer el canvi.
Ja ho deia Obama, el canvi que busquem “no és ni serà fàcil; els canvis comporten temps, grans lluites, sacrificis i esforços”. I reconeixia que “hi haurà avenços, però també relliscades, equivocacions, però hem de ser prou honestos per reconèixer-ho”. I recordava: “No només lluitem contra els adversaris, també contra les nostres pors, els nostres dubtes i el nostre cinisme.” I, malgrat tot això: “Sabem que no hem de defallir a perseguir l’objectiu: la voluntat de canviar per fer un país nou i millor.” No és tard, perquè les voluntats hi són. Ens ho hem de creure i sortir a predicar amb l’exemple. Si ho fem així, nosaltres també podem.