Els supremacistes
El diumenge dia 11, el president francès, Emmanuel Macron, va aprofitar la cerimònia commemorativa del centenari de l’armistici de les potències aliades i alemanya en la Primera Guerra Mundial, per situar els nacionalismes com el gran problema de les democràcies liberals. A l’Arc del Triomf de París, més de setanta líders mundials es reunien sota la pluja per tornar a proclamar als quatre vents la vella frase mastegada i ensalivada de sempre, “per no repetir els errors del passat”, com si la Gran Guerra fos la primera i la darrera que l’ésser humà ha hagut de patir. Abans que sonés La marsellesa, el mestre de cerimònies va cloure el seu discurs assegurant que el patriotisme és just el contrari del nacionalisme perquè el nacionalisme el traeix. A primera fila, escoltant amb posat distret, es podia veure, entre d’altres, alts mandataris com Donald Trump, Vladimir Putin, Recep Tayyip Erdogan, el rei Mohamed VI, el preparao Felip VI i Pedro Sánchez.
És xocant, per no dir d’un cinisme galopant, que tots els que he citat, Macron inclòs, representin estats que s’han creat a còpia de sotmetre velles i belles nacions. Ells no són nacionalistes, ni supremacistes ni res que s’hi assembli. Per això, la guerra declarada de Putin a les llengües natives amb la imposició del rus com a única llengua oficial, la negació del genocidi armeni per part de Turquia i l’assetjament del Marroc al poble amazic i sahrauí són només una mena de broma de mal gust i no pas la prova del cotó de la gran comèdia d’aquesta colla de farsants.
I deixo per al final els dos estats que es van repartir la nostra nació. França i Espanya: dos invents. Els botxins de grans nacions com Occitània, Bretanya, Catalunya i el País Basc. Autors del “soyez propes parlez français” i del “si eres español habla español” que ara, d’una manera més soterrada i sibil·lina, defensen amb la mateixa contundència, sense apartar-se ni un moment de l’objectiu marcat que els agermana i els uneix. Ells, però, de cap manera són supremacistes perquè, ja se sap: els únics supremacistes que hi ha en aquest món som nosaltres, el poble català que, tossudament, restem dempeus.
