En català, no val
El 2009, el Tribunal Suprem va acceptar per primer cop un recurs en català. Va ser un miratge
Ara fa nou anys, el 16 de desembre del 2009, el Tribunal Suprem (TS) va acceptar per primer cop un recurs presentat en català. Ho va fer perquè reconeixia la vigència de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries que avalava –i avala encara– l’ús del català davant la justícia. Aquesta resolució pionera de l’alt tribunal espanyol representava el reconeixement més clar a un dret que tenen els ciutadans i que no sempre és respectat: el de dirigir-se als tribunals de justícia en català, ja sigui de manera oral o en els escrits que presenten, sense necessitat de canviar d’idioma o d’adjuntar una traducció. Va ser un miratge perquè l’any següent, el 2010, el mateix tribunal denegava un recurs a un ciutadà català perquè estava escrit... en català. Ves quina cosa!
El 19 de juliol del 2010, l’Audiència Provincial de Barcelona va declarar Marc Belzunces culpable de delicte electoral. Belzunces s’havia negat a formar part d’una mesa electoral en les eleccions espanyoles de l’any 2008. Al·legava objecció de consciència a Espanya com a independentista. Belzunces va voler que el procés judicial es fes en català, voluntat que no van respectar diversos tribunals malgrat el dret dels catalanoparlants a cursar els procediments en català. Belzunces va presentar llavors un recurs al TS. Aquest es va negar a donar per vàlid el recurs perquè no estava escrit en castellà. L’acusat va presentar un nou recurs al TS contra la decisió del mateix tribunal. Finalment, el TS va resoldre en contra i en aquests termes: “Un recurs presentat en català no té validesa legal.” Aquell miratge, s’ha convertit en un malson. D’un temps cap aquí, és el que veiem que pateixen diverses persones catalanes que s’han de dirigir a la justícia espanyola perquè els reclama, els cita o els notifica arran de denúncies per a suposats delictes de pensament o intenció. Conculcació de drets adquirits perquè no es pensa igual que el legislador.
Quan es tracta d’adreçar-te a la justícia espanyola per dirimir qüestions relatives a les ideologies o els pensaments és clar que en català, no val.
