Diferents intensitats, però continua sent groc
Cada vestit nou anuncia una revolució i cada revolució teixeix un vestit nou
Des del groc de la senyera fins al fluorescent de les armilles. Són diferents lluites i tonalitats de groc, però totes dues continuaran estant de moda la pròxima temporada primavera estiu. Una prova més que la política i la moda sempre acaben anant de bracet. Perquè cada vestit nou anuncia una revolució i cada revolució teixeix un vestit nou.
Només els van caldre dues setmanes per convertir novament una peça de roba en símbol internacional de la seva lluita. En tenen experiència, ja ho van fer amb la Revolució Francesa. Més enllà de prendre el seu nom per la senzilla casualitat d’asseure’s a l’esquerra (a la dreta es va col·locar l’aristocràcia): els sans-culottes (‘sense calces’) sí que havien previst i pres la ferma determinació d’identificar i diferenciar-se de la cort a cop d’ull, a través de la indumentària.
Òbviament, i com sempre ocorre, van ser ridiculitzats i demonitzats per atrevir-se a canviar el model estètic imperant (i ideològic): vestir pantaló llarg, una jaqueta humil d’origen italià (el que avui seria una americana) i decidir que el seu calçat duria cordons (la sabata de sivelles va quedar proscrita i avui només retracta els retrògrads; no sorprèn llavors que aquest sigui un dels models fetitxes de Felip VI).
París acull aquests dies la fashion week de la moda masculina i es prepara per celebrar la setmana de l’alta costura a partir del 21 de gener en un clima de protestes i inestabilitat política. D’ençà que es va anunciar la pujada de les taxes del carburant el mes d’octubre passat, els armilles grogues mantenen un duel als carrers de tot el país amb el govern d’Emmanuel Macron. A la capital, un dels sectors que més ha patit els disturbis civils ha estat el del luxe, que suposa una de les més importants fonts d’exportació per a França i és un dels principals impulsors del turisme a París. Segons la Federació Francesa de Minoristes, el comerç de tots els sectors ha perdut aproximadament 1.000 milions d’euros des que van començar les protestes. Durant el mes de desembre, el més lucratiu de l’any, en què turistes i autòctons busquen el regal perfecte i es passegen amb bosses de Longchamp i Chanel, el fum i els gasos lacrimògens van eclipsar els llums nadalencs.
A causa dels atacs a aparadors com el de Dior, molts establiments van protegir les seves façanes amb malles metàl·liques (com Louis Vuitton als Camps Elisis) o plafons de fustes (Isabel Marant). La botiga de Chanel a la rue Cambon i la de Zadig & Voltaire a la rue de Rivoli van ser saquejades i durant el 8 de desembre van haver de tancar tots els museus i grans magatzems de tota la ciutat. Balenciaga i Gucci no només no van obrir les portes, sinó que també van treure tots els productes dels aparadors, sobretot quan alguns manifestants van fer servir els seus logos com a símbol de desigualtat i elitisme.
Davant les protestes dels armilles grogues, les dates de les desfilades d’algunes firmes s’han vist alterades per la coincidència en el calendari amb les manifestacions programades. El propòsit de la decisió de canviar el dia del xou de Chanel o de Thom Browne (proveïdor oficial dels vestits formals i uniformes fora del terreny de joc del FC Barcelona) sembla que és garantir la seguretat dels seus convidats, la logística i la bona salut de la seva imatge.
Aquí, a casa, la propera 080 Barcelona Fashion, que se celebrarà del 4 al 7 de febrer, coincidirà de ple amb el judici al procés independentista. De moment, però, ningú pateix per les desfilades ni pel sector de la moda catalana. Primer perquè malauradament, tot i haver estat una de les principals potències tèxtils en el segle XIX, ja no tenim cap mena de notorietat o ressò internacional. Segon, tot i els qui observen que una revolució no pot ser pacífica, la lluita sobiranista fuig d’aldarulls i violència. I tercer, perquè encara que alguns s’entestessin a tenyir tot el país de llaços grocs, l’armilla reflectora sí que s’adverteix com un senyal d’emergència per a la resta d’Europa i el món.
Tanmateix, com advertíem a l’inic, tot i ser de diferents intensitats, el color groc continuarà sent tendència arreu.
