Passió i supervivència
La memòria perenne, el vincle entre generacions, és el que falta estrènyer perquè els sabers de les dones estiguin presents en el discurs públic i a les institucions que preserven tot allò que val la pena ser transmès, tot canviant el barem que tenim per considerar què cal ser guardat
Llegir el que escriuen les dones no és tan sols entreteniment i gaudi. També és una qüestió de supervivència
D’ençà de l’any passat, la immensa majoria de llibres que llegeixo són de dones. En part per qüestions professionals, en part perquè vaig decidir passar dels cànons literaris que consoliden la literatura escrita per homes blancs com el barem de la universalitat. Em volia endinsar en territoris inhòspits. Ha estat espectacular.
Recordo la virulència emotiva que desprèn La infanticida, o la fiblada a l’estómac que genera el cruel realisme de La vella, històries recollides a De Foc i de sang, antologia de contes de Víctor Català. O aquelles jornades que vaig passar hipnotitzada al sofà, llegint els còmics Pretty Deadly i Bitch Planet, orgies narratives i visuals de Kelly Sue DeConnick. El primer captura el millor de les pel·lícules de l’oest i el millor dels films bèl·lics. El segon és un thriller carcerari trepidant, amb un ritme tant captivador com el que Svetlana Aleksiévitx empra per teixir els mots de dones que van combatre a l’Exèrcit Roig a La guerra no té rostre de dona.
Aleksiévitx, Català i DeConnick juguen a aquella divisió temàtica que, històricament i arbitrària, ha estat reservada als homes –la dels drames, la de l’èpica, la de les passions brutes i els dilemes que escapcen l’ànima– i passen la mà per la cara a molts d’ells. I ho fan, sovint, aportant el punt de vista que hi falta, el de les dones. Una mirada que desmitifica la condició masculina i el món que ha construït al seu voltant.
Precisament, Maria Aurèlia Capmany, a Cartes impertinents de dona a dona, fa una lliçó d’anàlisi de la literatura trobadoresca que hauria de ser inclosa, juntament amb la seva obra, en tots els llibres de text. Tot imaginant un diàleg entre una prostituta i Dona Teresa, la llir entre cards plena de seny d’Ausiàs March, reflexiona sobre com l’amor romàntic idealitzat es fonamenta en la divisió de les dones entre prostitutes i madones, fent que les primeres siguin les que satisfacin les necessitats masculines que neixen de cintura cap avall i que permeten tenir l’esperit ocupat en l’amor platònic. Aquesta reflexió, de passada, ens ajuda a entendre moltes de les convencions actuals al voltant de l’amor i del seu rol en la consolidació de la jerarquia de gènere.
Moltes de les obres que he llegit aquest any les he trobades gràcies a les recomanacions d’altres dones, com és el cas de la poeta Blanca Llum Vidal. També en converses amb llibreteres, com les que he mantingut a la barcelonina Pròleg. Altres vegades, han estat altres dones les que m’han demanat consell sobre llibres per llegir. Així doncs, he començat a traçar complicitats que em permeten recuperar genealogies femenines i construir-ne de noves. La memòria perenne, el vincle entre generacions, és el que falta estrènyer perquè els sabers de les dones estiguin presents en el discurs públic i a les institucions que preserven tot allò que val la pena ser transmès, tot canviant el barem que tenim per considerar què cal ser guardat.
Quan vaig decidir construir una biblioteca de llibres escrits per dones, no em vaig adonar que bastia el que Sara Ahmed considera un equip de supervivència per a feministes. A Vivir una vida feminista, Ahmed recomana tenir els llibres feministes preferits ben a prop, per fer-los un cop d’ull quan estiguem desanimades. No totes les autores del món són feministes, però sempre hi ha quelcom balsàmic en llegir-les.
L’escriptora bell hooks escrivia que es va interessar per la teoria feminista i antiracista per entendre les desigualtats que patia, però, sobretot, per curar el dolor que li causaven. La hooks em va fer adonar que, sovint, l’interès que he tingut per la literatura escrita per dones no neix de l’ànsia d’entreteniment, d’expansió de la imaginació o de satisfacció de la curiositat. Moltes vegades, he llegit dones per trobar una explicació al meu dolor, a les meves alegries o a la meva existència i la manera d’entendre-la. I, en especial, per pensar que el meu dolor, les meves alegries, la meva existència i la manera d’entendre-la valien la pena ser explicades. També per assegurar-me que els meus sentiments, desitjos, anhels, ràbia, aspiracions i febleses no eren tan sols el que encimbellava i torturava els herois (en masculí) i condemnava les malvades.
Llegir el que escriuen les dones no és tan sols entreteniment i gaudi. També és una qüestió de supervivència.
