UN PAÍS ENFONSAT

És un dels pitjors conflictes que es lliuren a hores d’ara al món i també el més oblidat. Mentre la comunitat internacional posa els ulls en Veneçuela, al Iemen la població civil pateix una epidèmia de fam crònica. L’estudi que presentaven fa uns dies les Nacions Unides posa l’accent en el fet que ja s’han perdut dues dècades de desenvolupament humà. Si la guerra no s’atura, s’haurà perdut una generació. Són les conseqüències d’un conflicte que es va iniciar –com molts dels que han sacsejat els països àrabs durant els darrers anys– amb l’anomenada Primavera Àrab. Darrere d’aquest conflicte s’amaga la perenne lluita entre l’Aràbia Saudita i l’Iran. Riad ha protagonitzat bloquejos al país castigant encara més la població civil. Hi ha dades que revelen que un nen mor cada dotze minuts en una batalla que va començar el 2015 i que ha suposat la mort de milers de persones.

Diverses organitzacions internacionals han denunciat que les dues parts en conflicte són culpables de violacions dels drets humans. El país està destruït i pràcticament ja no queden dempeus centres hospitalaris per atendre la població civil. El conflicte s’allarga i no sembla que, de moment, pugui tenir un final.

L’arribada del president Trump a la Casa Blanca no ha fet res més que apuntalar la força que ja tenia Riad, que lluita contra els rebels hutis, que al seu torn tenen el suport de l’Iran. Una de les úniques veus que s’han aixecat els darrers dies davant d’aquest informe de les Nacions Unides ha estat la del senador nord-americà Bernie Sanders –al seu moment candidat demòcrata–, que ja ha anunciat que el portarà al Senat per intentar convèncer els senadors de “la catàstrofe que els Estats Units estan provocant al Iemen”. Mentre Sanders lluita contra els elements i s’avergonyeix d’una guerra que té el vistiplau dels Estats Units, l’Estat espanyol se situa entre els màxims venedors d’armes a un dels seus contendents: l’Aràbia Saudita.

Es calcula que des de l’inici del conflicte, Madrid ha venut a Riad armament per un valor de 650 milions d’euros. Un negoci molt lucratiu per a les fàbriques d’armament espanyoles, que es van posar en peu de guerra quan algunes veus van qüestionar el destí d’aquestes bombes. De moment, la maquinària de guerra no s’atura –no es poden destrossar llocs de treball i segons en quines zones de la Península ja prou castigades, encara menys–, a banda que és més llaminer un conflicte com el de Veneçuela, amb dos bàndols volgudament ben marcats i l’Estat espanyol exercint un protagonisme buscat i desaforat. Les portades dels diaris obren cada dia amb la crisi veneçolana mentre es llancen imatges enverinades (de persones famèliques) sense saber si són del Iemen o de Veneçuela. Benvinguts a l’era de les notícies falses.