Opinió

Tribuna republicana

Mal començament

Mal començament, diu Sánchez, la típica reacció del colon davant la rebel·lia del colonitzat

“Mal començament” va ser el comentari intemperant de Pedro Sánchez en conèixer que els independentistes votarien en contra de Miquel Iceta. Mal començament de què? De la seva flamant legislatura en la qual, amb els seus 123 diputats pensava provar el seu ànim polític i dialogant amb els independentistes a còpia de no parlar amb ells i de negar-los un lloc en la mesa del Congrés? Agraïts per la seva magnanimitat, haurien de votar el que Sánchez els digués. Per exemple, un sipai a la presidència del Senat, com a mostra de com de seriosament el seu govern es pren Catalunya.

És la reacció típica del colon davant la rebel·lia del colonitzat. El “mal començament” conté una amenaça. Per Sánchez, el rebuig del Parlament al seu protegit és un vet a l’enteniment i el diàleg i equival a trencar ponts. És impossible trencar ponts que no s’han construït i, quant al vet, el deliri del colon assoleix el sublim. No és un vet. És un vot. Però, per als colons, el vot del colonitzat, si és lliure i contrari, és un vet. Tanmateix, un vet és un dret que ha d’estar prèviament reconegut i acceptat. I no és el cas. En unes eleccions, un vot en contra no és un vet; és un vot en contra.

Disconformes, els colons socialistes salten al Tribunal Constitucional, imitant com sempre la dreta en la judicialització dels problemes. El vot contrari dels independentistes a Iceta lesiona ni més ni menys que un “dret” dels socialistes, emparat en l’ús. El “dret” a desnaturalitzar una votació, obligant el sentit del vot. Això, és clar, no té res a veure amb la democràcia. Encara és més greu, però, si atenem a les dades concretes del tema.

La desdenyosa nominació presidencial d’Iceta per a la presidència del Senat sense negociar res, per ordre de qui talla el bacallà, evidencia en el president del govern una ignorància alarmant sobre Catalunya. La mateixa que el va portar a nomenar ministre d’Afers Exteriors el catalanòfob Borrell, que ha reduït el seu ministeri a afers catalans o afers contra els catalans i que pretén convertir-lo en un think tank de propaganda unionista pagat amb els diners de tots, catalans inclosos.

Iceta sintetitza en la seva persona la veritat de la dita apòcrifa, atribuïda a Josep Pla, que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. El diputat del PSC i fracassat aspirant a presidir el Senat es manifesta reiteradament contra l’independentisme de bracet del PP, Cs, Vox i Societat Civil Catalana, còpia i compendi de tots ells. Presumeix i gaudeix de les selfies en companyia dels més destacats líders de la dreta espanyola. Alguns, de l’esquerra, diuen que, en realitat, el PSOE (i per tant el PSC) no són d’esquerres. Aquest és un altre plet, aquí sobrer, perquè aquesta mateixa esquerra, els Comuns, és precisament, l’única que ha donat suport a Iceta. Perquè, en efecte, pel que fa a Catalunya, les dretes i les esquerres espanyoles són iguals. Fins i tot les esquerres muy mucho esquerres.

Acceptar Iceta com a president del Senat, una cambra que no serveix per a res que no sigui legitimar l’agressivitat del govern, seria, en efecte, un mal començament de legislatura per a l’independentisme. Seria suïcida ara que, precisament, –i malgrat que la quantitat de diputats independentistes al Congrés ha augmentat– la seva influència política ha disminuït. Perquè Iceta no només va saludar l’aplicació del 155 en el passat, sinó que la té preparada per al futur, sempre que els independentistes “se saltin la Constitució” o les lleis. Igual que la dreta. En el judici farsa per l’1-O, el testimoni Rajoy va declarar impertèrrit que no s’haurien produït les lamentables escenes d’aquell dia si ningú s’hagués saltat la llei. Quina llei? La llei anticatalana de l’embut; la llei del colon, la llei de Rajoy i Iceta.

La proposició de nomenament d’Iceta no només revela ignorància sobre Catalunya (Sánchez continua sostenint que l’independentisme és minoritari, però es nega a comprovar-ho mitjançant un referèndum), sinó també un profund menyspreu cap al país, coses que solen anar unides. Ja se sap, “desprecia cuanto ignora”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.