Mariano Sánchez o Pedro Rajoy?

Pedro Sánchez ha estat descaradament prepotent durant la seva presentació com a candidat a president del govern espanyol. Ho ha demostrat durant la recerca de suport parlamentari per sostenir el govern i la majoria al Congrés de Diputats, perquè la seva discreta victòria electoral potser li permet posar límits a la fantasia política dels possibles socis, però l’obliga a ser respectuós amb tothom de qui necessiti suport; i no ho ha estat ni amb Unidas Podemos, que ha portat fins els límits de la humiliació, ni amb els partits a què reclamava una abstenció gratuïta. Amb aquestes credencials, no es podia pas esperar que Sánchez afrontés el conflicte de Catalunya amb més tacte: preguntar als diputats independentistes si “han après res” és recordar-los que el càstig és l’única resposta possible i desqualificar el seu paper de representants legítims és certificar l’amputació de la democràcia. Si tot el que la governabilitat d’Espanya pot oferir als catalans és un clònic de Rajoy, ja ens explicaran quines virtuts hi veuen els qui especulen amb facilitar-la.