CONFRONTACIÓ DEMOCRÀTICA
L’estiu entoma els seus darrers dies i nosaltres, majoritàriament, ens preparem per a la tornada a la rutina. Els pobles es buiden i s’omplen les ciutats. Els galls canten alleujats. La cantarella de no som prou per l’Onze de Setembre, les rieres que desborden per la gota freda, per no dir-ne canvi climàtic, i el final de les falses crisis de seguretat amb ràtzies a manters que omplen els CIE d’emigrants per ser deportats, els mateixos que rescata l’Open Arms mentre l’aplaudim.
Ens n’anem cap a les declaracions que demanen que la Diada sigui de tots, contestades amb crides a una unitat que no s’albira a l’horitzó. Ara les paraules de moda són confrontació democràtica, el nou mantra que engloba totes les estratègies, per molt oposades que siguin. Jugada mestra dels constructors de relat. Per uns, més demandes judicials a un Estat recentralitzador amb presos polítics des d’un govern intervingut. Per altres, la confrontació ve des dels faristols institucionals, que sempre queda bé dir a la cara dels repressors que efectivament ho són. Ells se’n riuen del diàleg fent unes canyes en sortir del Congrés. Pessigolles.
Els polítics, ni haurien de confiar als advocats la resolució del conflicte polític, ni enganyar més la gent amb esperances de diàleg al preu d’investir el sanchisme. Confrontació significa oposició al repressor, i servirà d’alguna cosa si, sortint de la dialèctica, li treu poder, el debilita, el contradiu.
I el colonitzador reaccionarà per sufocar qualsevol demostració de poder popular, l’únic que encara no controla, que ens ha fet guanyar algun cop, que pot inocular la unilateralitat que implica tota confrontació, per molt democràtica que sigui, a uns polítics que encara no s’han plantejat seriosament que la repressió no s’aturarà, que els arribarà.
Si l’eina és la desobediència civil, exercim-la sense oblidar que, per tornar-ho a fer caldria fer-ho millor, i no recular quan les forces de l’Estat vinguin un altre cop per nosaltres. I és que la confrontació democràtica és també plantar-se físicament davant la vulneració de drets, I això no ho poden fer els polítics, sinó la gent.