Des de Brussel·les
EL DIA DEL TSUNAMI
Aquesta ja és la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat... ‘Llibertat’, quina paraula tan bella
Us escric aquestes ratlles tot just després de comparèixer, juntament amb el conseller Comín, davant la justícia belga. Ha estat a recer de la primera vista motivada per la reactivació de l’euroordre dictada pel jutge Llarena un cop s’ha fet pública la sentència ignominiosa del procés. Després d’escoltar la nostra declaració, el jutge d’instrucció belga ha decidit deixar-nos en llibertat sense altres mesures cautelars que no siguin informar si hem de viatjar a algun altre país i presentar-nos davant del jutge quan ens convoquin a la vista oral. Tot plegat, mentre el jutge examina l’euroordre. No me’n puc estar: vull agrair l’escalf de tota la bona gent que ens mostra el seu suport i ens acompanya en aquest camí angoixós. Vull dir-los que estem segurs, tots els encausats, que aquesta nostra lluita val la pena. De fet, aquesta és ja la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat... Llibertat, quina paraula tan bella i que avui se’m revela de nou gràcies a l’energia de les persones que cada dia es mobilitzen al nostre país per preservar, convençudament i valentament, els drets i les llibertats del nostre poble.
És apel·lant a aquest esperit de mobilització permanent que Tsunami Democràtic, aquest ens inquietant i malvat que porta de corcoll el CNI, convoca aquest dissabte un seguit de concentracions i accions, entre les quals, tallers que versen sobre la sentència, la repressió, el rol de la Junta Electoral –la que prohibeix, entre altres coses, la celebració d’una diada gegantera per considerar-la un acte partidista–... Us convido, en aquest sentit, a participar-hi d’una manera activa, compromesa, implicada i pacífica per fer sentir la nostra veu també a les portes d’una jornada tan rellevant com la d’aquest diumenge.
Amb tot, us comparteixo que acabat de sortir del jutjat m’han vingut al cap, un cop més, les bondats del nostre país. I concretament, recordant aquesta data, el 7 de novembre, he viatjat mentalment fins a la Catalunya Nord, primera parada del nostre camí llarg cap a l’exili i una terra que em resulta evocadora i pròxima com ben poques. Un terra que és, també, casa.
I és que cada 7 de novembre, la Catalunya Nord celebra la seva diada nacional. I què festegen, us deveu preguntar? Allò que motiva la celebració d’aquesta data en el calendari arrela en l’any 1984, que és quan diversos col·lectius independentistes van impulsar la Diada de la Catalunya Nord per commemorar la signatura del Tractat dels Pirineus (també coneguda com la Pau dels Pirineus). Aquest acord, signat el 7 de novembre del 1659, va posar fi al litigi de la guerra dels Trenta Anys i va suposar, entre d’altres, l’annexió del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya al reialme de França.
L’any passat, la diada del 7 de novembre va tenir un to marcadament reivindicatiu. Associacions culturals i organitzacions polítiques van posar en valor la catalanitat d’aquest territori, la Catalunya Nord, omplint els carrers de Perpinyà. Convocats pel Col·lectiu 7 de Novembre, la crida del 2018 i també la del 2019 reivindica els Països Catalans i reclama la llibertat dels presos i les preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
Avui, des de Brussel·les però amb el pensament a Catalunya, també a la del Nord, us vull esperonar a continuar aquesta lluita compartida que els presos i les preses i centenars de represaliats defensen dia rere dia com fem també nosaltres des d’aquest maleït exili. Una presó de vidre, n’han dit alguns, que aquesta setmana ensenyava de nou la seva cara més amarga: la d’un fill que no pot enterrar el seu pare. En aquest context, comparteixo que, al meu entendre, ja no hi ha camí de retorn. La voluntat de ser, d’autodeterminar-se, s’ha estès com un autèntic tsunami i s’endevina del tot imparable. En comprovarem, un dia més, la força aquest diumenge, omplint els carrers de manera pacífica i omplint les urnes de vots independentistes. Un nou dia de votació en què tot pren sentit. Un dia de reptes majúsculs. El dia en què novament ens juguem el present i, en part, el futur. El dia del tsunami. Visquem-lo junts.
