UN ALTRE 25 DE NOVEMBRE
Aquest dilluns tornarà a ser 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència masclista. Tornarem a veure un munt de declaracions solidàries, de condemnes enèrgiques, d’indignacions en tromba, d’actes de denúncia i manifestos de futur, però l’endemà, probablement, tot seguirà igual, perquè, d’aquesta violència estructural, la majoria només se’n recorda un dia a l’any, mentre que les dones la patim cada dia. Postureig sense compromís.
Ja no són només les assassinades, maltractades, violades, venudes, prostituïdes, segrestades i assetjades. Una de nosaltres en qualsevol d’aquests casos ja és un nombre insuportable. Es tracta de la societat en què vivim, la que dubta de les nostres denúncies, ens revictimitza, considera que no vam dir “no” prou enèrgicament, pensa que amb nosaltres tot està permès, ens veu com un objecte i busca atenuants quan ens agredeixen. És la que calla diàriament, no crida prou fort ni es planta davant qualsevol agressió masclista. És la que mercadeja amb la violència de gènere en platós de televisió. Són totes les manades i tots els que callen quan aquestes actuen.
Ens centrem massa encara a analitzar què han fet bé o malament les dones que han patit violència masclista, quan en realitat qui hauria de sentir l’alè de condemna al clatell de tota una societat són ells, els agressors. Ja n’hi ha prou de deixar-nos soles en la denúncia, de dubtar, d’atenuar i de perdonar. Cap context justifica que siguem només nosaltres, les dones, les que lluitem per erradicar la violència masclista. Això, senyors meus, també va amb vosaltres, i no només un dia a l’any, sinó tots els altres que el segueixen.
És hora d’implicar-vos en aquesta lluita i fer-la compartida. Denuncieu amb nosaltres, pareu els peus als vostres congèneres davant qualsevol indici de violència masclista, del tipus que sigui, creieu-nos quan denunciem i, sobretot, sigueu al nostre costat més enllà del 25 de novembre. Aïllem els agressors i eduquem els nostres fills en el respecte i la no-violència. Si hem de viure en llibertat, posem fi també a aquesta opressió. Si no, les dones difícilment ho podrem fer.