AIXÒ TOT JUST HA COMENÇAT
Els que van marxar, malgrat la duresa de l’exili, estan en llibertat i rebent suport i afecte dels països per on passen
Qualsevol que hagi viscut en un altre país sap que la vida li canvia després de l’experiència. I quan dic viure em refereixo a passar-hi diversos mesos, a haver de conèixer la cultura, l’idioma, les tradicions. A fer-se al dia a dia i aprendre a quedar-se amb les coses bones, a millorar, a perdre la por i, sobretot, a créixer.
Sortir sempre és positiu. Perquè adquireixes una visió diferent, relativitzes, contemporitzes, descobreixes i poses dins la maleta experiències que segur que podran aportar coses positives quan tornis a casa. Si és que se saben valorar, és clar, però aquest és un tema per al qual necessitaria un altre article.
Internacionalitzar el conflicte de Catalunya amb Espanya ha estat vital. Ara es comença a entendre: batallar en diversos estats, fer que altres jutges es pronunciïn i arribar al Parlament Europeu són, sens dubte, les peces del puzle que fan i faran que tot encaixi. Què hauria passat si tots els líders catalans haguessin marxat a altres països? Segurament, les coses haurien estat més ràpides, més evidents i la resposta hauria estat molt més contundent per part dels jutges d’aquells països.
Ha quedat clar que tots els que van marxar, malgrat la duresa de l’exili, estan en llibertat i rebent el suport i l’afecte dels països per on passen.
Què hauria passat si tots s’haguessin presentat davant la justícia espanyola? Que estarien probablement a la presó, i ni ells ni nosaltres sabríem què n’opina Bèlgica, Suïssa, Escòcia, Alemanya, el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el Consell de la UE i tants d’altres que s’han hagut de posicionar respecte a aquesta qüestió. A través dels mitjans de comunicació, ningú sabria res i s’acumularien els dies fins que finalment apareixeria algun tribunal europeu que diria a Espanya que ho ha fet malament. Com amb el cas Bateragune. Ara bé, ningú se n’assabentaria i aquí no passaria res.
Doncs bé, això, que és el que volien des d’Espanya, és precisament el que no han tingut gràcies a l’exili. I tot plegat tot just acaba de començar.
