CELEBRACIONS
El ‘tempo’ judicial europeu ha de ser la clau de volta que porti el desllori- gador de la indepen- dència
És el Dia de la República. A l’Índia. Ara fa setanta anys, el 26 de gener del 1950, l’Índia va aconseguir la independència del Regne Unit. Tres anys abans, el 15 d’agost del 1947, ja s’havia declarat independent després que el Parlament britànic aprovés l’Indian Indepent Act. La llei dividia el país segons els interessos britànics i musulmans en la Unió Índia i el Pakistan. Aquella partició va portar enfrontaments violents, milions de desplaçats, tant hindús com musulmans, i l’assassinat de Gandhi. No va ser, però, fins que es va aconseguir votar la constitució, el 26 de novembre del 1949, que l’Índia es va convertir en una república federal, i Jawaharlal Nehru va ser confirmat en el càrrec de primer ministre. El Regne Unit, forçat pels esdeveniments després de la Segona Guerra Mundial i sense el suport de la comunitat internacional, es va veure obligat a cedir als desitjos llargament reivindicats pels indis. Si bé és veritat que els britànics van deixar els indis ben empantanegats amb aquella divisió, no és menys cert que com a mínim el parlament indi, a través d’una assemblea constituent, va redactar la constitució del nou país. I específicament hi havia un article que eliminava totes les lleis del Parlament britànic que regien sobre el territori ara independent. El tan exposat exemple indi –i no només per la desobediència civil– per aconseguir arribar a desfer-se del jou britànic quan parlem del nostre procés independentista posa de manifest dos elements, dues realitats. L’una, que malgrat la voluntat que no es vessi ni una gota de sang, hi ha sacrificis que s’han de fer, tot i que en aquesta època potser no cal que siguin humans, no cal que es tradueixin en vides humanes. I l’altre factor és el temporal/actoral. El tempo de les coses, marcat per un tercer actor i que acaba determinant que un dels dos contendents guanyi la partida perquè veu que ja no té sentit continuar bregant cap a una direcció que no porta enlloc. En el nostre cas, crec que el tempo judicial europeu ha de ser la clau de volta que porti el desllorigador de la independència catalana. Si un cop reconeguts, els indis van trigar tres anys a celebrar el Dia de la República, hem de confiar que, tard o d’hora, els catalans també celebrarem el nostre.