I, DESPRÉS D’AIXÒ, IMAGINEU ELS CARRERS
Sant Jordi a casa, sense gent als carrers, ni parades a vessar de llibres, ni vianants fent el tafaner, ni parelles enllaçades passejant, ni floristeries amb roses de tots els colors, ni badabadocs. Aquest 2020, encara confinats a casa per la irrupció de la covid-19 i amb tots els actes multitudinaris suspesos, hem comprovat, inauditament, com pot ser un 23 d’abril sense virtut.
Aquests dies, però, després de sis llargues setmanes amb el decret d’estat d’alarma damunt la taula, també hem comprovat com són els nostres carrers. Els hipermercats estan oberts i s’hi pot trobar gairebé de tot, normalment, als afores de les ciutats. Ara bé, als barris i als pobles petits, els que resten oberts són el forn, la xarcuteria, la fruiteria, el petit supermercat amb allò imprescindible, potser suficient. Comerç de proximitat.
El comerç de proximitat, però, també pateix la crisi. Encara que les botigues amb productes frescos hagin incrementat les vendes (11,2%) respecte a l’any passat, segons dades del govern, els sectors de roba i de complements han caigut prop d’un 40%. El gran beneficiat d’aquesta situació, sens dubte, és el comerç en línia, que ha crescut un 55%: les primeres setmanes, per productes bàsics, però aquestes últimes també gràcies a productes esportius, mobiliari i material escolar i de jardineria.
El comerç en línia no és una exclusiva de les grans plataformes distribuïdores. Molts comerços hi han vist una oportunitat, així com petits productors que han engegat canals per fer arribar els seus productes als consumidors. Tanmateix, la vigília de Sant Jordi, es va conèixer una enquesta que augurava que el 60% de la població pensava comprar llibres per la diada a través d’Amazon, amb l’amenaça que això suposava per al sector en aquestes dates.
Dades a banda, sortir esporàdicament aquests dies de casa permet contemplar com són els carrers buits de comerços. No sols els locals que esperen inquilins, també totes aquelles botigues que estan tancades per no haver estat considerades de béns essencials: llibreries, papereries, merceries, botigues d’utillatge, de roba infantil...
La crisi del coronavirus canviarà la radiografia de la societat tal com la coneixíem. Alguns dels nostres hàbits hauran canviat, també. I entre les moltes responsabilitats col·lectives assumides, com volem que siguin els pobles i ciutats on vivim. Ara haurem d’esperar la desescalada del desconfinament per veure quins comerços han sobreviscut i com. Si volem llibreries, comprem llibres a les llibreries. I si volem flors, a les floristeries. I tot allò que necessitem en aquelles botigues que ens agrada veure obertes perquè donen carisma i personalitat als llocs que estimem. Que els carrers bateguin tal com els balcons ressonen quan s’aplaudeixen els sanitaris. Teixir ciutats és nuar complicitats.
