Opinió

EL MIRACLE DE SAN FRANCISCO

El 23 de setembre del 1918, mesos després d’haver colpejat durament bona part dels Estats Units, l’epidèmia de la grip va arribar a San Francisco. Les autoritats locals estaven advertides i van actuar amb rapidesa i determinació. En pocs dies van tancar escoles, sales de ball i teatres, van prohibir les reunions, els judicis es van celebrar al carrer i van obligar la població a mantenir-se confinada a les seves llars, amb l’excepció de les sortides per proveir-se d’aliments. Fins i tot es va obligar, a través d’una ordenança, a “portar una màscara mentre estiguessin en públic o quan hi hagués un grup de dues o més persones, excepte a l’hora de menjar”. Les mesures van tenir un efecte immediat, i amb només 2.000 casos registrats i 200 morts, ben aviat es va començar a parlar del “miracle de San Francisco”. Després de sis setmanes de confinament, però, les autoritats van abaixar la guàrdia i van decidir posar fi a les restriccions de forma instantània, sense un pla progressiu. El resultat va ser catastròfic, i en una segona onada de la pandèmia es van registrar 45.000 casos i més de 3.000 morts. Quan es va intentar fer marxa enrere i tornar a implementar algunes mesures, la resposta de la ciutadania ja no va ser la mateixa, i fins i tot es va crear una “lliga antimàscares” en què van participar sanitaris i membres de l’Ajuntament.

Han passat els anys i les condicions actuals no tenen res a veure amb les que hi havia cent anys enrere, però val la pena que tots plegats prenem consciència que el retorn a la situació anterior a la pandèmia o a la “nova normalitat” ha de tenir directrius clares i, per damunt de tot, ha de comptar amb la complicitat de la ciutadania. Les imatges del cap de setmana passat, en què els infants van poder sortir de casa després de setmanes de reclusió, van ser alleugeridores, i la immensa majoria de la ciutadania està actuant amb responsabilitat. No obstant això, també sovintegen els casos en què no es respecten les distàncies, ni es protegeixen els infants, ni els acompanyen els que ho poden fer. En les properes setmanes ens espera un llarg camí en què tots plegats haurem de contenir el desig d’anar més de pressa. I farem bé si aprenem les lliçons del passat, com la que ens va donar San Francisco.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)